Sánchez recupera la idea de denunciar els acords amb la Santa Seu del 1979
El PSOE modula el seu model territorial i aposta per un Estat “integrador”
Després de culminar amb èxit el trasllat de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos, ara Pedro Sánchez recupera per al programa electoral amb què es presenta a les eleccions del 10 de novembre una antiga assignatura pendent del PSOE: la denúncia dels acords d’Espanya amb la Santa Seu del 1979.
El seu antecessor a la secretaria general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja va esgrimir “seriosament” al congrés federal que va guanyar a Sevilla el 2012 la proposta de revisar els acords amb el Vaticà, davant “el retrocés de 30 anys” que atribuïa a les polítiques del govern de Mariano Rajoy, en matèries com ara l’educació o l’avortament. Rubalcaba ho va reiterar unes quantes vegades més durant el 2013 i va anar molt més enllà dels governs socialistes de Felipe González o José Luis Rodríguez Zapatero.
Sánchez va recollir aquest testimoni quan va batallar per recuperar el lideratge del PSOE, durant les primàries del 2017, perquè l’Església catòlica pagui els impostos “que deu” o la religió deixi de ser una assignatura avaluable. La proposta, però, no es va incloure en el programa electoral amb què es va presentar a les urnes el 28 d’abril. Ara sí: la denúncia dels acords amb la Santa Seu figura en l’última versió de l’oferta programàtica amb què es presentarà a les eleccions del 10-N, segons va avançar ahir ElDiario.es i van confirmar a Ferraz.
“Denunciarem els acords entre Espanya i la Santa Seu del 1979 que donen continuïtat al Concordat del 1953, en compliment del precepte constitucional que estableix l’aconfessionalitat de l’Estat i la llibertat religiosa”, assegura una de les mesures incloses en el programa, que han tornat a coordinar la vicepresidenta del Govern central en funcions, Carmen Calvo, i la presidenta del PSOE, Cristina Narbona.
Tot i això no es tracta només de trencar, sinó sobretot de recompondre. “Impulsarem –afegeix el programa del PSOE– un nou acord bilateral entre els dos estats, basat en el principi de laïcitat, per mantenir unes relacions de cooperació moderna amb l’Església catòlica”. En aquest sentit, una altra de les propostes programàtiques dels socialistes assegura que “recuperarem els béns que l’Església va matricular indegudament i durem a terme una revisió de les operacions que s’han basat en el privilegi d’inscriure en el Registre de la Propietat béns a partir de simples declaracions dels seus propis membres”.
A recer de la recent exhumació de Franco, a més, el programa del PSOE promet que retirarà “la simbologia franquista dels llocs públics”, i també proposa de reformar el Codi Penal “per incloure com a delicte l’apologia del franquisme i la seva exaltació i enaltiment en llocs d’accés públic”. En una al·lusió implícita als privilegis de què encara gaudeix el conegut com Billy el Niño –l’antic comissari de la policia franquista Antonio González Pacheco, a qui s’acusa de tortures–, el programa socialista proposa “retirar les condecoracions vinculades a actuacions durant la dictadura”, tot plegat mitjançant reformes de la llei vigent de Memòria Històrica, que també inclourien la declaració del 31 d’octubre com a dia de record per a les víctimes del franquisme, i el 8 de maig de les víctimes de l’exili.
Davant el 10-N el PSOE també modula, a causa de la recrudescència del conflicte a Catalunya després de la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, la seva proposta de model territorial, sense referències a la plurinacionalitat, ni tan sols a la reforma federal de la Constitució. “Apostem per una Espanya forta i cohesionada, estructurada a partir de la Constitució i dels estatuts d’autonomia”, afirma el programa, que malgrat això aposta pel diàleg davant la crisi catalana: “Abordarem el conflicte de convivència a Catalunya impulsant el diàleg entre catalans i també entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya, sempre dins la Constitució i l’Estatut”.
I recupera el concepte d’“Estat integrador” que ja va incloure al setembre en la seva última proposta de “programa comú progressista” amb què Sánchez va intentar sense èxit aconseguir el suport d’Unides Podem a la seva investidura. “Avançarem cap a un model d’Estat integrador, on la diversitat, la igualtat i la solidaritat siguin valors compatibles. Un model en què el Govern de l’Estat garanteixi la cohesió des de la lleialtat a l’exercici de les funcions que la Constitució habilita a les comunitats autònomes, en què les diferents administracions disposin d’un finançament adequat, actuïn amb transparència, col·laborin entre si i actuïn amb lleialtat institucional”, assegura el document.
Amb un subratllat: “En aquest model no hi té cabuda un referèndum d’autodeterminació, considerat pel Tribunal Constitucional contrari a la Constitució i que, des d’una perspectiva política, provoca la fallida de la societat”. El programa del 10-N, però, ja no adverteix –com ho feia el del 28-A– que des de l’article 155 “no es pot construir el futur”.
El programa socialista proposa d’incloure al Codi Penal el delicte d’apologia i exaltació del franquisme