Entrem en una nova fase

La contradicció entre justificar els aldarulls i governar està tensant JxCat al màxim

Els Mossos preveuen la possibilitat que les protestes interfereixin en la jornada electoral, fet que alteraria el vot

Expliquen alguns dels càrrecs que van ser amb Carles Puigdemont a Bèlgica a començaments de setembre que l’expresident de la Generalitat ja va comentar llavors que seria difícil compaginar el suport a una insurrecció popular contra la sentència i el suport al conseller d’Interior. No era l’única contradicció a la vista. En aquella trobada, va explicar que caldria aplicar la capacitat de “resiliència” dels ciutadans de Hong Kong, alhora que rebutjava una convocatòria electoral com demanava ERC perquè considerava necessari “enfortir les institucions” catalanes.

Tal com va predir Puigdemont, el titular d’Interior, Miquel Buch, està a la corda fluixa, qüestionat pels seus. La setmana passada, mentre la notícia del dia a Catalunya eren les víctimes i danys causats per les inundacions, el president Quim Torra, abans de l’inici del ple del Parlament, feia partícip el seu entorn de la indignació per alguns vídeos que circulaven a Twitter i que reflectien l’ús d’un excés de força per part dels Mossos d’Esquadra contra els manifestants. Segons la seva opinió, allò requeria la dimissió immediata del conseller. L’escena s’ha repetit en diverses ocasions.

A la pressió dels tuits i els missatges de WhatsApp que rep el president s’hi afegeix la inquietud de la candidata a les eleccions generals, Laura Borràs, que forma part del reduït nucli de confiança de Torra. La diputada de Junts per Catalunya veu a les enquestes que la CUP pot obtenir una queixalada dels seus votants, indignats amb l’actuació dels Mossos, i això augmenta la pressió sobre Buch abans del 10-N.

Els auguris de Puigdemont s’han fet realitat i la incoherència entre encoratjar la desobediència civil, condescendir a actuacions violentes i garantir l’ordre públic com a governant ja ha aflorat. Aquesta discordança és difícil d’explicar per a ERC, però encara és pitjor per a JxCat, que té responsabilitat directa sobre el Departament d’Interior i la desorientació interna del qual és total.

La crisi dels Mossos posa a prova les tibants costures al si de JxCat. Als grupuscles que responen a interessos personals diferents cal sumar-hi una divisió cada vegada més gran entre els qui se senten part d’un partit i els que s’han incorporat a les llistes com a independents, designats directament per Puigdemont. Els primers encara responen a una tradició de govern pastada per Convergència durant les últimes dècades i veuen amb estupor no només com es qüestiona el conseller Buch, sinó com, en molts casos, el president defensa posicions pròximes a la CUP. Entre aquests també hi figuren alguns dels presos condemnats pel Suprem. Al PDECat cada vegada més dirigents estan convençuts que després de les eleccions generals es produirà una ruptura.

La tensió pot augmentar, atès que hi ha protestes convocades que poden derivar en incidents amb motiu de la visita del Rei a

Barcelona, també dels actes electorals de Pedro Sánchez i, el més delicat, el dia de la jornada de reflexió. La possibilitat que els manifestants ocupin els col·legis electorals i pertorbin la celebració normal de la jornada electoral, amb la consegüent actuació dels Mossos d’Esquadra, està molt present en les previsions d’aquest cos policial. Es produiria una gran paradoxa: uns agents els comandaments dels quals estan sent processats per presumpte abandó en l’execució d’ordres judicials per impedir la votació de l’1-O haurien de garantir ara el desenvolupament de les eleccions generals.

Però el fet fonamental és que una protesta d’aquesta mena buscaria de manera clara condicionar el resultat dels comicis, atès que suscitaria una reacció imprevisible en el vot més enllà de Catalunya. És molt possible que les posicions polítiques més radicals contra l’independentisme se’n beneficiessin.

A la trobada del setembre a Bèlgica, Puigdemont va anunciar que l’independentisme havia d’afrontar una nova etapa. Va fer una crida a deixar-se de lamentacions, abandonar “el dol” i prendre la iniciativa. A no quedar-se en les manifestacions multitudinàries de la Diada. Alhora, l’expresident manté viva la possibilitat d’assolir una victòria jurídica si finalment aconsegueix la immunitat com a eurodiputat. En efecte, la reivindicació independentista ha entrat en una altra fase, amb altres mètodes i resultat incert.