Vaticini optimista per al PSOE
EN una campanya electoral tan condicionada pels ressons i les picabaralles de l’última, celebrada a l’abril, qualsevol aportació demoscòpica sembla proporcionar racionalitat i és benvinguda. Quan gairebé ja s’ha dit tot i no sempre amb bones paraules, el baròmetre electoral del Centre d’Investigacions Sociològiques publicat ahir suposa un parèntesi amb fonaments científics, i més si tenim en compte la magnitud de la mostra, de l’ordre dels 18.000 electors entrevistats. Però ni així no s’ha asserenat la campanya, al contrari: els perjudicats per la fotografia acusen obertament el CIS de trair la seva condició de servei públic a favor del Govern en funcions, les expectatives del qual són molt bones si el 10 de novembre es compleix el vaticini de l’enquesta. El baròmetre registra un triomf nítid del PSOE, amb una forquilla àmplia, molt àmplia, que li concedeix de 133 a 150 escons, per sobre dels 123 obtinguts a l’abril, i que contraresta la teoria que el president Pedro Sánchez es va equivocar en preferir una nova convocatòria electoral –la quarta en quatre anys, per cert– a pactar amb Unides Podem.
Hi ha un factor important a l’hora de comentar el baròmetre: les 18.000 entrevistes van ser realitzades abans que es conegués l’impacte de la sentència del Tribunal Suprem. A falta de debats de fons i amb un clima hipotecat per les venjances entre molts dirigents –es diria que encara estem en els dies i setmanes posteriors a l’última elecció–, els fets esdevinguts a Catalunya i especialment a Barcelona fa l’efecte que seran rellevants, sobretot en un electorat volàtil –raons no falten per canviar d’opció– o procliu a l’abstenció com a expressió de descontentament i càstig als partits en lliça per la seva incapacitat de gestionar el vot dels ciutadans. Més enllà del bon resultat per al PSOE, la fotografia demoscòpica reflecteix, un cop més, una fragmentació allunyada del bipartidisme històric i exigent de pactes incerts en vista de la persistència dels antagonismes personals. Tacticisme o tossuderia, molts dirigents polítics no semblen ser conscients que són ells i no els electors qui estarà obligat a gestionar el veredicte.
Ciutadans apareix com el gran perjudicat de la repetició electoral, segons el baròmetre i altres treballs demoscòpics. En aquest sentit, és el partit més obligat a arriscar en la campanya, si bé fins i tot amb un descens acusat –el CIS li dona entre 27 i 33 escons davant dels 57 d’abril– podria retenir la clau de la governabilitat, fixada en els 176 escons. Tampoc Vox no surt ben parat al baròmetre, en contrast amb altres enquestes. El 10 de novembre els electors resoldran. El panorama estatal o internacional no permet prolongar les provisionalitats.
El baròmetre del CIS ni ha asserenat la campanya ni aclareix els dubtes sobre els pactes postelectorals