Autoinculpar-se és vida

Ahir, aprofitant que la cua davant els jutjats de guàrdia de Barcelona va durar poc, em vaig agafar com de costum el matí lliure a la feina i vaig anar a autoinculpar-me davant una funcionària que té un nòvio una mica trinxeraire però bon xaval.

–No és vostè massa jove per autoinculpar-se?

–Ja hi som! Li pago el sou amb els meus impostos, m’espolia i ara no em vol atendre...

–No es posi així, cavaller revolucionari. Aporti, si és tan amable, les proves d’autoinculpació.

Li vaig mostrar unes imatges guardades al mòbil i la funcionària, natural de Mora de Rubielos –o de Rubielos de Mora, no n’estic segur–, em va dir que només hi veia uns bons pits.

–Senyora, potser no estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell?

–Això li retrec jo al meu nòvio, que sembla de can seixanta.

–Aquests pits no són meus i he pensat autoinculpar-me per apropiació indeguda de béns aliens. No hi ha dret!

–Això dic jo, no hi ha dret... Ara li porto la fotocòpia del text d’autoinculpació. Vol també un certificat de faldiller demòcrata o prefereix el de ciutadà radicalment cívic?

–Si no li importa, el de torracollons em faria més il·lusió. El meu besoncle ja era així, ui, les que muntava al tramvia! Per cert, suposo que aquesta autoinculpació no rebaixa la pensió, estic pensant de prejubilarme aviat i així podria col·lapsar els accessos a Barajas.

La funcionària va ser la mar d’empàtica, però em va advertir que l’Estat espanyol és capaç de no destinar mitjans per crear una xarxa de jutjats d’autoinculpació.

–Pensi vostè que en quatre dies a Mora de Rubielos sortiran baturros inculpant-se... Fins fa poc anaven a confessar-se al capellà, però la gent jove del poble s’ha fet laïcista. –El maleït cafè per a tothom! S’acostava l’hora del vermut i com que fins a les cinc no tenia res a fer, vaig aprofitar per denunciar en un altre jutjat un mosso per guapo i l’entrenador del Castelldefels per muntar sidral diumenge al Nou Sardenya. Així els funcionaris no s’avorreixen i jo passo l’estona.

Després, vaig sortir a toc de xiulet cap a l’estació de Sants a envoltar-la una estona aprofitant el bon temps i aquesta indignació revolucionària que és una segona joventut. Qualsevol dia d’aquests em treuen a TV3 estripant davant les càmeres la primera citació judicial com a presumpte galifardeu.

La funcionària del jutjat em va deixar anar: “No és vostè massa jove per autoinculpar-se?”