L’efecte catalitzador de les xarxes
La tecnologia forma part de la vida dels joves d’ara tant i tan profundament que no es poden imaginar no tenir-hi accés, encara que sigui un curt espai de temps. És la manera, l’instrument, de “ser al món”, de comunicar-se, formar-se, mobilitzar-se, de viure. Ho assenyala el treball Protagonistes i espectadors, un retrat de la joventut espanyola des dels seus discursos individuals i col·lectius, fet per la Fundació SM i FAD, a través del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut.
El treball consta de dos volums. El primer, Una mirada longitudinal sobre la joventut espanyola, dibuixa minuciosament com han anat canviat els joves els últims 40 anys, els seus valors, les seves creences, les seves ambicions; el segon, Els discursos dels joves espanyols, se centra en el pensament de la generació actual. Dels dos volums se’n desprèn el poderós influx de les tecnologies en aquest grup població.
Un clar exemple és “la correlació que hi ha entre les TIC i l’activisme social i polític, amb les noves formes d’actuació. Les protestes, l’establiment d’objectius, les plataformes partidàries, la mobilització i les convocatòries, les relacions internes en els partits o moltes preses de decisió s’estableixen des de i amb les xarxes, i sense aquestes perdrien el caràcter i la potencialitat. A les xarxes es deu una bona part d’aquesta reactivació de la política entre els joves”, assenyala l’informe.
Les xarxes també han significat una ruptura de límits en el cabal de continguts, sense oblidar la significació especial que tenen en la preparació, el desenvolupament i l’exhibició del lleure juvenil, fins al punt de significar canvis en la jerarquització de les prioritats i objectius: probablement més important que gaudir del que es fa és explicar-ho i provocar la reacció d’altres.
No es pot parlar de l’evolució de la joventut a Espanya sense referenciar els canvis en les perspectives de gènere. “És obvi que, des dels models patriarcals consagrats pel poder polític i religiós de l’antic règim i ancorats en les fórmules socials més tradicionalistes, moltes coses han canviat. Les noves generacions defensen des d’un accés més lliure de tots a la sexualitat fins a fórmules més justes i equitatives de distribució de responsabilitats entre gèneres, passant per una acceptació més gran i tolerància davant diverses identitats de gènere”. /