La variant de Vallirana s’estrenarà la setmana que ve
Les obres, que han comportat una inversió de més de 175 milions d’euros, van començar el 2004 i han tingut uns quants retards
El túnel de la variant de Vallirana, de dos carrils per sentit i d’una longitud aproximada de 1.450 metres, té dos punts diferents per on es proveeix d’electricitat. Fins aquest dilluns l’empresa subministradora no va connectar el segon. I, un cop endollat, només faltaven les últimes proves, els últims ajustos informàtics per obrir definitivament una infraestructurada esperada des de fa trenta anys. “És qüestió de dies, de pocs dies”, apunten fonts del Govern espanyol. I és que la idea és que el nou tram de la B-24, que no arriba a tres quilòmetres, s’estreni a començaments de la setmana que ve. Es trauran els cons, les últimes tanques i, una vegada per totes, es podrà circular.
Les obres, que han comportat una inversió de 175 milions d’euros, van començar el 2004 per donar continuïtat a la variant de Cervelló, inaugurada un any abans. Tot i així van quedar paralitzades l’any següent, quan es va enfonsar el Carmel. Llavors es va redefinir completament el projecte i les tasques no es van reprendre fins a quatre anys després. Al cap de poc temps es van tornar a parar, es van reprendre i es van tornar a paralitzar el 2011, ja fins a finals del 2014. La crisi. En aquell moment l’obra estava executada en un 30%. La llavors ministra Ana Pastor la va posar a l’agenda i es va continuar treballant, per bé que fins al 2017 hi va haver uns quants moments de paràlisi no reconeguda. A partir del 2018, quan Teresa Cunillera va ser nomenada delegada del Govern central –va fixar la variant entre les seves prioritats–, les obres van agafar més ritme. Aquest estiu, però, va tornar a sorgir la preocupació: la carretera semblava acabada, però no entrava en circulació.
Fonts governamentals –i tècniques– rebutgen la idea que la variant no s’hagi obert abans perquè, entre el període de govern en funcions i el preelectoral, no hi hagués un governant habilitat per tallar la cinta. Faltava l’última connexió elèctrica i les comprovacions d’una via que passa entre velles explotacions mineres, en un sòl inestable, i per on fins i tot flueix un curs d’aigua potable. A més, la longitud del túnel, el fet que en gran part discorri sota trama urbana i que el facin servir 19.000 vehicles diaris –molts dels quals, camions– ha obligat a construir una infraestructura amb grans mesures de seguretat. Això sí, ara com ara és dels més moderns d’Europa.
Ahir al vespre es provava el sistema de llums intel·ligents del túnel, que també s’adapten a la lluminositat exterior. Aquestes proves se supervisaven des del nou centre de control, també a Vallirana,
ple de pantalles i servidors informàtics, a què arriba la informació precisa del tram gràcies a múltiples sensors i a 40 càmeres intel·ligents, tres de les quals termogràfiques. El sistema detecta les incidències (presències d’objectes, vianants, animals, cotxes aturats, accidents...) per si mateix.
El túnel té, a més, 44 sistemes de ventilació i tres galeries d’evacuació per on poden passar diferents camions de bombers, però també acollir desenes de conductors en cas d’incendi: es pressuritzen. Sensors de qualitat de l’aire, un sistema de drenatge per recollir tota mena d’abocaments –per si hi ha un accident– o un paviment de formigó armat per a una variant esperada des de fa molt de temps. Els que l’han construïda asseguren que està feta per perdurar.
La via té un túnel de prop de 1.450 metres amb més de 40 càmeres i tres galeries d’evacuació