La metròpoli dels 5 milions
El 7 d’octubre se celebrava el dia mundial Metropolità, promogut per l’associació Metropolis, que agrupa les 138 principals ciutats del món. El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que des del 1988 impulsa la col·laboració entre actors públics i privats per pensar la Barcelona del futur, s’hi va sumar organitzant un debat sobre el paper dels partenariats i la coproducció de polítiques en la governança metropolitana. La col·laboració publicoprivada ha estat un dels signes d’identitat de la transformació de Barcelona en els darrers trenta anys. Aquesta col·laboració s’ha pogut materialitzar superant les lògiques divergències en els interessos entre les parts, i posant al davant els àmbits en què era possible avançar en comú.
Hem après que la col·laboració s’ha d’obrir al conjunt de la societat civil organitzada, donant espai a plataformes ciutadanes i fent que la ciència i la recerca informin també les polítiques públiques. I disposem d’un marc compartit a escala global per bastir processos de col·laboració en favor del progrés i la reducció de les desigualtats: els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Però un dels reptes fonamentals a què ens enfrontem és articular aquesta col·laboració a escala metropolitana, la de la ciutat real.
Com ens mostra la història dels darrers 150 anys, cada moment d’esplendor de Barcelona ha anat associat amb un salt territorial, no només físic, sinó també mental. El primer gran salt va ser l’enderrocament de les muralles el 1854, l’annexió dels municipis del pla i l’Eixample de Cerdà. El segon, que s’albirava al Pla Macià del 1932, va ser estroncat per la dictadura, i va haver d’esperar fins al 1976 l’aprovació d’un Pla General Metropolità que continua vigent, i que dona forma al territori que cobreix l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Ara som conscients que aquesta escala no és suficient. En termes d’infraestructures, d’habitatge, d’economia, l’escala rellevant és més propera a la Regió Metropolitana de Barcelona: els barris de Mataró, Sabadell, Terrassa o Granollers tenen les mateixes necessitats que els de Badalona, Cornellà o Barcelona. Hem de preparar el terreny per fer el salt a l’escala de regió, la metròpoli dels cinc milions d’habitants.
Els barris de Mataró, Sabadell, Terrassa o Granollers tenen les mateixes necessitats que els de Badalona, Cornellà o Barcelona
Siguin plataformes de debat impulsades per àmbits empresarials i de la societat civil o taules de participació de les administracions per fer front a qüestions com l’emergència climàtica, considerar aquesta escala és clau per trobar respostes efectives. I això vol dir no només fer una mirada des de la ciutat de Barcelona cap al territori, sinó que se senti la veu del teixit veïnal, econòmic i social dels municipis de l’AMB, com també la dels Vallesos, del Baix Llobregat, del Maresme; traslladar els debats a tot el territori i articular propostes.