Jon Sistiaga aborda a ‘ETA, el final del silencio’ 50 anys de terrorisme
La nova sèrie documental consta de sis episodis més la pel·lícula ‘Zubiak’
La meva impressió i la de molts altres és que ara a Euskadi, deu anys després de l’últim atemptat d’ETA, ja es pot començar a parlar alt, explicar determinades històries i donar la teva opinió perquè no hi ha l’amenaça de les armes”, afirma Jon Sistiaga per explicar l’origen d’ETA, el final del silencio, la nova sèrie documental de Movistar+ en col·laboració amb La Caña Brothers, que s’endinsa en l’empremta que ha deixat la banda terrorista i que demà estrena el canal #0 a les 22 hores.
Des del 7 de juny del 1968, quan ETA va assassinar José Pardines, agent de la Guàrdia Civil, fins al 3 de maig del 2018, quan la banda anunciava que es dissolia, van passar 50 anys de terror en què hi va haver 826 morts. “Ja ha arribat el moment de revisitar el tema informatiu més tabú d’Espanya sortint dels marges del tractament habitual”, reflexiona el periodista, que dirigeix aquesta producció de sis episodis que inclou, a més, la pel·lícula Zubiak , de 90 minuts, codirigida amb Alfonso Cortés-Cavanillas i que es va estrenar durant l’última edició del Festival de Sant Sebastià.
Per Sistiaga aquesta sèrie “és un exercici de memòria, dignitat, justícia i reconciliació”. Aquest dijous el canal #0 estrenarà en primer lloc el film Zubiak (ponts, en eusquera), la història d’una víctima d’ETA, l’ex-governador civil de Guipúscoa Juan Mari Jáuregui, assassinat el 2000, “explicada per les dues persones més importants de la seva vida: la seva vídua i la persona que li va prendre la vida”, revela Sistiaga. Tots dos s’acabaran trobant i dinaran plegats per repassar com han estat les seves vides: “En el cas de l’etarra, que és a la presó –tot i que els matins surt per anar a una feina–, reflexiona des del penediment, el dolor i l’esmena a
la totalitat de la seva vida sobre el que va fer i per què ho va fer”.
A la sèrie es repassen atemptats com ara els de Fermín Monasterio, Isaías Carrasco, Gregorio Ordóñez i Miguel Ángel Blanco, entre d’altres, i s’aborda aquest mig segle d’ETA des de
diferents perspectives. “Dediquem un episodi a les víctimes invisibles d’ETA, que són les extorsionades i sotmeses a xantatges, tots els empresaris, industrials, professionals i autònoms que ETA va situar en el dilema moral de comprar la seva vida amb les vides d’altres”.
Un altre capítol aborda el que va significar l’assassinat el 1997 de Miguel Ángel Blanco, segrestat i assassinat 48 hores després per ETA, i la mobilització social que va provocar: “Un 52% dels universitaris bascos no saben qui és Miguel Ángel Blanco; hi ha un desmemoriament col·lectiu pel
Pel periodista, aquest projecte que demà estrena #0 és un exercici “de memòria, justícia i reconciliació”
qual aquesta sèrie també mira d’aportar el seu petit gra de sorra perquè la gent no giri full tan de pressa”.
Les terceres generacions, aquells joves que tenien deu anys quan ETA va cometre el seu últim assassinat, protagonitzen un altre episodi. “Els seus records són molt difusos i la seva idea del que va passar és molt diferent perquè no és el mateix ser fill d’algú que no va tenir cap problema amb ETA que ser fill d’una víctima o d’un etarra”, explica Sistiaga.
Tot i que la sèrie no segueix una línia cronològica, sí que hi ha episodis dedicats als orígens i primers passos d’ETA, com també als seus “tortuosos epílegs” i a la lluita antiterrorista. “I també analitzem les nombroses línies vermelles que ETA, com qualsevol altra organització terrorista o armada, va anar travessant per acabar cometent atemptats només per continuar existint”, detalla Sistiaga, que puntualitza que tot i que la primera línia vermella “es travessa, evidentment, el primer dia que mates, després la tornes a afirmar quan justifiques la mort d’un civil que passava per allà, el dia que un nen dona una puntada de peu a una bomba o quan assassines un industrial que no acceptava un xantatge”.