L’INE pot controlar els ciutadans pel mòbil sense vulnerar la intimitat
Aquest institut farà un estudi que seguirà el moviment de tots els telèfons
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) vol saber com es mouen els espanyols, quines àrees o barris de les ciutats visiten amb més freqüència durant una jornada laboral, on es concentra el major nombre de persones i a quina hora, com es desplacen a l’anomenada Espanya buida, on dinen el dia de Nadal o com es mouen en dates assenyalades de les vacances d’estiu.
El rastreig començarà d’aquí tres setmanes i la informació s’obtindrà –si les coses es fan bé, tot és legal– a través dels telèfons mòbils dels ciutadans. En aquests moments no hi ha millor eina que aquest dispositiu per controlar i seguir al minut els passos de la població. A Espanya, un país amb 46 milions d’habitants, les línies mòbils sumen un total de 53,4 milions.
L’Institut Nacional d’Estadística podrà seguir els moviments de tots els aparells que estiguin activats durant vuit dies (quatre jornades laborables del novembre, un diumenge d’aquell mateix mes i tres dies de vacances: un per Nadal i dos a l’estiu), cosa que li permetrà obtenir informació a temps real –facilitada per les companyies de telefonia mòbil– sobre la ubicació dels propietaris dels dispositius. Qui no vulgui ser controlat sempre podrà apagar el dispositiu els dies assenyalats per al control d’aquests aparells.
La notícia, avançada ahir per El País, ha deixat més d’un ciutadà intranquil. La primera pregunta que sorgeix és si la iniciativa de l’INE, plantejada com una estratègia per millorar la mobilitat dels ciutadans, podria degenerar en un atemptat contra la seva intimitat.
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades va informar ahir que ja s’ha dirigit a l’Institut Nacional d’Estadística per “sol·licitar informació sobre els protocols establerts amb les operadores” per confirmar que l’estudi s’ajusti a la normativa.
El rastreig dels dispositius durant aquests vuit dies (del 18 al 21 de novembre, el diumenge 24 del mateix mes, el 25 de desembre i els dies 20 de juliol i 15 d’agost del 2020) s’haurà de fer, per salvaguardar la intimitat dels ciutadans, de manera anònima. O, dit d’una altra manera, les dades recopilades només faran referència als aparells i l’INE no tindrà accés al nom del propietari del dispositiu.
Leandro Núñez, advocat d’Audens, bufet especialitzat en legislació sobre protecció de dades, apunta que la normativa permet aquests rastrejos per fer estudis estadístics, “sempre que la informació recollida no identifiqui el ciutadà”. Aquest advocat estima que el més correcte en aquest cas seria que l’INE no tingués “ni accés al número de telèfon dels milions de dispositius que seran controlats i seguits”. I continua: “Si les coses es fan bé, el ciutadà hauria d’estar molt tranquil”. Es tracta d’una tesi que comparteix Carles Garrigues, professor d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “Tècnicament és molt fàcil fer aquest estudi sense vulnerar la protecció de dades, n’hi ha prou que les operadores de telefonia mòbil no passin informació sobre els propietaris dels dispositius”, afirma Garrigues.
Per elaborar aquesta estadística l’INE té previst dividir el territori nacional en 3.500 cel·les amb un mínim de 5.000 persones en cadascuna. “Aquesta és una altra garantia per preservar el dret a la intimitat, ja que el seguiment es farà per àrees, cosa que evitarà ubicar els telèfons en un domicili o espai concret”, indica Núñez. Es podrà saber si les persones es mouen d’un barri a un altre o canvien de comunitat o província, però no es podrà controlar quins llocs concrets visiten en aquestes cel·les que dividiran el territori.
Amb aquest estudi l’INE busca informació que podria ser molt útil, per exemple, per millorar infraestructures o ampliar línies de transport. La informació obtinguda amb aquest seguiment dels telèfons permetrà dibuixar un mapa de la mobilitat dels espanyols, amb dades sobre el nombre de desplaçaments de casa a la feina i recorreguts, sortides de lleure, hores amb més moviment o preferències en els viatges per Nadal i vacances d’estiu.
La iniciativa es presenta com un estudi experimental pioner a Europa que té la complicitat de Movistar, Orange i Vodafone.
El control d’aquests aparells es farà per ‘cel·les’, àrees amb 5.000 persones, per evitar ubicacions concretes