El pilot com a cineasta
Tot i ser un invent dels anys vint del segle XX, l’helicòpter es dona a conèixer massivament a partir dels anys seixanta. El cinema ajuda a aquesta popularització: un instrument aeri omnipresent, que adquireix sentits diversos i contradictoris, com sol passar amb els millors motius escenogràfics.
Una de les primeres seqüències fílmiques amb helicòpter es deu a Federico Fellini. A l’inici de La dolce vita, dos helicòpters travessen Roma. Un porta penjat al ventre una escultura de Jesús; l’altre helicòpter el segueix, i moltes vegades veiem imatges del primer preses des del segon. El pilot del primer helicòpter, seguint ordres del cineasta, passa amb la càrrega del Crist penjat pel costat d’algunes ruïnes romanes, projecta la seva ombra sobre alguns edificis moderns, i finalment s’acaba dirigint a la seva destinació, a Sant Pere del Vaticà. Aquesta seqüència introductòria, magistral i misteriosa, sembla que sorgeix d’un somni del mateix Fellini, que el cine va ajudar a materialitzar.
Moltes dècades més tard, un altre helicòpter faria el camí invers. Sortiria del Vaticà amb Benet XVI a l’interior, que havia renunciat al càrrec, per dirigir-se a la residència de Castengandolfo. La manera de filmar aquesta sortida i de fotografiar-la també sembla que segueix les ordres d’un cineasta anònim: l’aparell de color blanc passa prop de la cúpula del Vaticà i de les
Una de les primeres seqüències fílmiques amb helicòpter es deu a Federico Fellini a ‘La dolce vita’
estàtues que el componen, que semblen que s’organitzen com una forma de comiat coral. Algunes d’aquestes imatges de Ratzinger dins de l’ocell mecànic, que es volen solemnes, conserven el sentit de la ironia, potser perquè Nanni Moretti havia anticipat, poc temps abans a Habemus Papam, el que semblava inimaginable: que un Papa renunciés a ser-ho.
Però no sempre l’helicòpter ha tingut aquesta vinculació celestial. El seu ús militar es va popularitzar a la guerra del Vietnam, i alguns films n’han fixat la imatge com a instruments de deliri violent. Pensem en les escenes d’Apocalypse now ,en què l’equació entre helicòpter, bombardeig, foc i música crea una espiral de fascinació destructiva. Aquest ús de l’helicòpter com a maligne s’ha estès a algunes imatges de crònica d’esdeveniments històrics, com la imatge del matrimoni Ceausescu abandonant Bucarest mentre fugia del poble romanès revoltat. El seu helicòpter, de trajecte curt, representava una forma d’evasió que comportava la fi d’un règim que semblava omnipotent.
Totes aquestes imatges entrecreuades ressonaven en el moment de filmar la sortida del cadàver de Franco del Valle de los Caídos. La manera d’enregistrar l’helicòpter encara a terra era idèntica a com es va filmar la sortida de Ratzinger (els rotors, les rodes, l’alçament, el pla cap al cel). La doble volta a la creu amb un pilot que busca una ruta prevista per aconseguir crear l’equació visual entre símbol cristià, el cos que viatja i el cel sembla ordida per un altre cineasta anònim. Però malgrat aquesta solemnitat buscada, jo hi veia l’helicòpter de Bucarest, el de les entranyes de la tirania.