Menú Messi
Va tornar el futbol al Camp Nou després de 23 interminables dies d’absència i el Barça ho va agrair. De fet, es va confirmar que l’únic bo d’ajornar el clàssic va ser saltar-se la jornada en què es va utilitzar la pilota d’hivern, un nyap de coloraines els dissenyadors de la qual haurien d’estar buscats per la Interpol. Es va jugar per tant amb una pilota convencional, va tornar la normalitat, paraula robada del nostre vocabulari últimament, i es va imposar l’equip de Valverde com sol fer-ho, amb un desplegament vistós però sense excessos i guiat per un Messi que cada dia està millor. Va ser la típica victòria intersetmanal, un partit amb aroma de menú de dimarts en un restaurant de confiança: primer, segon i postres. Res de memorable, però reconfortant.
És curiosa la debilitat que sent el Camp Nou per Arturo Vidal, un home d’aspecte gamberro i veu aflautada, potser per això capaç de combinar un futbol elemental i fins i tot rudimentari amb tocs subtils com el d’ahir a la nit en el 2-1, semblant al de la remuntada de Sergi Roberto, detalls que ajuden a entendre la llista de clubs importants pels quals ha passat el xilè. Pep Guardiola va explicar a Ricard Torquemada en una interessant conversa divulgada ahir que el Bayern l’hi va fitxar quan era entrenador i que en va saber treure molt profit, òbviament no com a interior ortodox per al seu joc posicional, però sí per explotar la seva verticalitat i mentalitat
És curiosa la debilitat que sent el Camp Nou per Arturo Vidal, jugador fora de catàleg
esvalotadora. “Si hi havia guerra era millor tenir-lo”. Portat al llenguatge del Camp Nou, Vidal encaixa amb aquelles inopinades ovacions que regala la grada de tant en tant al jugador que, fins i tot sabent que no la salvarà, recorre 20 metres perquè una pilota no surti fora de banda. Vidal va complementar des de l’esquerra la fenomenal gambada i pulcritud estètiques de De Jong, una altra vegada esplèndid.
El Valladolid, ben organitzat (de vegades fa la sensació que molts rivals ho estan més que el Barça, guanyin, empatin o perdin; deu ser un efecte òptic), va caure derrotat després d’oposar resistència a la primera mitja hora, però no hi ha equip modest que suporti la capacitat de generar perill de Leo Messi. L’argentí es despenja tot murri a la zona de tres quarts i des d’allà és capaç de veure-ho tot. De fer-ho tot.