El sistema de finançament perjudica Madrid, les Balears, Catalunya i València
L’Institut d’Economia de Barcelona avisa que el model actual és “arbitrari”
El sistema de finançament autonòmic actual continua perjudicant les comunitats de Madrid, les Balears, Catalunya i València, segons l’última actualització de l’informe anual elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), dependent de la Universitat de Barcelona. “El que mostren els resultats és que el sistema és arbitrari i no hi ha cap regla que en marqui el funcionament”, reflexiona Núria Bosch, investigadora de l’IEB i coautora de l’informe juntament amb Maite Vilalta.
La manera més gràfica d’entendre l’“arbitrari” sistema de finançament és comparant la capacitat fiscal d’un territori i el volum real de transferències fiscals que rep en relació amb el nombre d’habitants. Partint de la base que l’aportació mitjana a les arques públiques per part del conjunt de les comunitats autònomes és un índex 100, Catalunya aporta l’equivalent a 122. És la tercera autonomia que més aporta. En canvi, a l’hora de rebre recursos públics percep l’equivalent a 100,7, cosa que situa la comunitat com la número 10 del rànquing.
Aquesta dada s’assembla a la que ha calculat l’economista Ángel de la Fuente en l’informe
L’evolució del finançament de les comunitats autònomes de règim
comú, 2002-2017, editat per BBVA i publicat ahir també. En aquest treball l’índex que s’assigna a Catalunya és 100,9.
Com s’aprecia al gràfic, les dades de l’IEB mostren que en el cas de Madrid la comunitat passa d’ocupar el primer lloc en la capacitat tributària amb un índex de 143,7 al novè lloc amb 100,8 una vegada assignats els recursos.
L’informe és una aproximació teòrica al funcionament del sistema de finançament autonòmic, ja que no reflecteix la realitat del que de debò es recapta. El treball té en compte la capacitat potencial de cada comunitat per recaptar tributs però no la recaptació real. De tal manera que en les dades no impacta la rebaixa fiscal que practica Madrid. La raó –explica Bosch– és perquè les dades siguin homogènies, ja que si es tingués en compte la pujada o baixada de cada comunitat, les autonomies on la pressió fiscal és més alta apareixerien com les “riques” i en canvi les que tenen la pressió fiscal més baixa com Madrid apareixerien com a comunitats “pobres” en termes de recaptació.
Ahir fonts de la Conselleria d’Economia que dirigeix Pere
Aragonès van assenyalar que “no és un diagnòstic nou” el que mostren les últimes dades de l’aplicació del sistema de finançament, tant els calculats per l’IEB com els del BBVA. Les mateixes fonts van afegir que “es constata el que ja sabíem: el sistema de finançament de règim comú discrimina fiscalment Catalunya, així com els territoris amb més capacitat fiscal per un sobreanivellament horitzontal”. Segons el parer del Departament d’Economia, el sistema actual “perjudica” les comunitats que més aporten, “i a això s’afegeix una apropiació de més del 80% de l’increment d’ingressos tributaris dels últims anys per part de l’Estat”.
Si s’analitza en detall l’evolu
ORDINALITAT
Catalunya va passar d’ocupar el lloc tres en el rànquing d’ingressos al novè en finançament
GENERALITAT
“El sistema discrimina fiscalment Catalunya i els territoris amb més capacitat fiscal”
Un informe del BBVA coincideix a grans trets amb les conclusions de l’IEB
Malgrat tot, Catalunya va rebre el 2017 el millor tracte fiscal des de l’exercici 2010
ció de Catalunya des del 2010 fins al 2017 –segons les dades de l’IEB–, es comprova que aquest índex de 100,7 del 2017 de recursos rebuts és el més alt de la sèrie històrica. El 2016, per exemple, l’índex estava lleugerament per sota de la mitjana espanyola: 99,9. És una situació idèntica a la que mostra l’informe del BBVA.
Quan l’índex es transforma en euros mostra que el 2017 la Comunitat de Madrid disposava d’uns recursos tributaris mitjans de 3.306 euros per ciutadà mentre que en el moment de l’assignació només en va rebre 2.516. Són només tres euros més que els 2.513 que van correspondre de mitjana a cadascun dels habitants de Catalunya. Els ingressos tributaris teòrics dels que partia la comunitat catalana eren 2.807 euros.
Segons l’opinió de les investigadores de l’IEB, “el mecanisme d’anivellament, conegut com a Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, compleix correctament amb l’objectiu de reduir la distància entre les comunitats amb major i menor capacitat fiscal sense alterar l’ordre inicial”. En canvi, les autores es mostren molt crítiques amb “l’aplicació dels fons d’ajust de suficiència, competitivitat i cooperació”, ja que consideren que “acaba generant distorsions en la distribució”. Per a les professores de la Universitat de Barcelona, “aquesta circumstància justificaria una revisió del model”.
En els últims anys s’ha discutit molt sobre quin hauria de ser el model sense arribar a un acord entre les diferents comunitats.