Indústria ultima un pacte per congelar la llei del clima balear
L’Anfac defensa un pla d’ajuts per import de 250 milions a l’any
El Ministeri d’Indústria espera que les Balears retiri ben aviat la seva llei de Canvi Climàtic, la més exigent d’Espanya, que preveu la prohibició el 2025 de la circulació dels cotxes dièsel i el 2035 dels de gasolina. Així ho va anunciar ahir el secretari general d’Indústria, Raül Blanco, que va explicar que les converses entre els dos governs estan avançades i es va mostrar confiat que l’acord sigui ratificat pel Parlament balear.
Es negocia una moratòria a l’entrada en vigor de la llei, en espera que s’elabori una normativa d’àmbit estatal, tal com reclamen les organitzacions del sector, que han denunciat la proliferació de lleis mediambientals, en ocasions dispars. Un acord evitaria, a més, un recurs de l’Administració central davant el Tribunal Constitucional per conflicte de competències.
“L’objectiu és que les Balears deixi en suspens la seva llei en espera d’un marc general”, va dir Blanco després d’intervenir en la trobada d’automoció de l’Iese. La llei espanyola sobre el canvi climàtic, que preveia per al 2040 la prohibició de vendre cotxes de combustió interna, es va quedar sense aprovar per la dissolució anticipada del Parlament i la convocatòria d’eleccions.
Blanco es va mostrar també contrari a “carregar amb més fiscalitat l’automòbil”, en clara al·lusió a l’impost sobre les emissions de CO2 que té previst la Generalitat. Un impost que rebutgen també les patronals i els sindicats catalans.
Mesures d’aquest tipus contribueixen a “augmentar encara més la confusió del consumidor”, segons l’opinió de Blanco, que va apostar per treballar amb el sector per establir una fiscalitat que, sense augmentar les càrregues, permeti avançar en els objectius de descarbonització. “L’automoció no pot ser el cavall de càrrega de la fiscalitat”, va assenyalar.
A més, va obrir la porta a la futura aprovació d’un pla de renovació del parc automobilístic, que no només afavoriria les vendes de vehicles elèctrics, sinó també els de motoritzacions tradicionals, a fi de retirar els més vells i, per tant, els més contaminants.
Els dos anuncis van ser celebrats per Mario Armero, vicepresident de la patronal de fabricants Anfac. “Parlar d’unitat de mercat pot semblar desfasat, però no és una qüestió política. Es necessita una homologació de normatives ja no només a Espanya, sinó en l’àmbit europeu”, va dir.
Armero va avançar alguns punts del full de ruta que l’Anfac té previst presentar al futur govern i totes les forces parlamentàries, com ara la necessitat d’engegar un pla d’incentius semblant al que s’ha aprovat a Madrid i que preveu destinar 250 milions anuals durant quatre anys per impulsar la renovació del parc i estendre la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics.
Encara que va pronosticar una caiguda del 3% en les matriculacions en el present exercici, Armero va enviar un missatge d’optimisme. “Portem quatre anys d’inacció en matèria política, hi ha hagut una falta de política industrial sense una sèrie de pressupostos per a la indústria. Ara hi ha una consciència per part de les administracions i són més receptives als reptes del sector”.
“Les peces comencen a encaixar perquè s’ha descartat des del Govern central el prohibicionisme per anar cap a la descarbonització amb una transició justa i ordenada”, va afegir. En el vessant de l’activitat industrial, Armero va destacar la “millor resiliència d’Espanya”, que aquest any patirà un descens de la seva producció del 2,4%, molt lleu en comparació amb les caigudes del 20% que registra Itàlia o el 9% d’Alemanya. “Des del 2019 tenim més marques que fabriquen a Espanya”, va dir amb referència a la producció de vehicles Toyota a la planta de PSA a Vigo. “Això demostra que hi ha més compromís per part dels fabricants. Les nostres fàbriques tenen adjudicats 16 nous models de vehicles elèctrics previstos fins al 2021. A més, tres fabricants han anunciat que fabricaran l’acoblament de bateries al nostre país”, va afegir.
Per al vicepresident de l’Anfac, és possible incrementar la contribució de l’automoció al PIB espanyol dels 120.000 milions actuals fins a 310.000 milions d’aquí 20 anys, incloent-hi els nous negocis de bateries i connectivitat i incorporant en el nou ecosistema empreses energètiques, de telecomunicacions i de software.
Begoña Cristeto, sòcia responsable del sector de l’automoció de KPMG a Espanya, va recordar que encara no està clar quina tecnologia s’imposarà i que el més previsible és que el 2040 els anomenats vehicles alternatius continuaran coexistint amb els de combustió interna. Un recent estudi de la consultora pronostica que el 2040 els elèctrics purs suposaran el 30% del total de vehicles; els híbrids, el 25%; els de pila d’hidrogen, el 23%; i els vehicles de combustió interna, un altre 23%. Per Cristeto, “Europa ho passarà malament en el nou context geopolític, amb Trump aprovant aranzels, el Brexit, i la Xina establint estàndards com ha volgut fer amb la tecnologia 5G”.
Malgrat la incertesa tecnològica, Gareth Dunsmore, vicepresident de Nissan Europa, va defensar l’aposta decidida de la seva companyia pel vehicle elèctric i va afirmar que, a mesura que pugin les vendes, s’anirà reduint el preu de les bateries. I va considerar que la descarbonització és una necessitat urgent: “El 92% de la població viu en llocs que excedeixen els límits legals de pol·lució”.
Armero veu possible elevar a 310.000 milions la contribució de l’automòbil al PIB d’Espanya