L’economia catalana supera en un 6% el nivell anterior a la crisi
Un estudi del BBVA destaca el creixement del pes dels serveis
L’economia catalana ha recuperat el nivell que tenia el 2007 –abans de l’esclat de la bombolla immobiliària i de l’arribada de la crisi financera i del deute sobirà– i el 2018 ja estava un 6,2% per damunt d’aquell any. Aquesta és la principal conclusió de l’anuari econòmic comarcal del BBVA, dirigit pel catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver i presentat ahir, que aquest any compleix la vint-i-cinquena edició.
“El 2018 constatem el canvi en els motors que, en els últims anys, explicaven el creixement”, va afirmar ahir Oliver. Des del 2013, la indústria era la que tirava del carro, molt basada en l’excel·lent comportament de l’exportació, una de les principals beneficiàries de l’increment de competitivitat de les empreses derivat de la devaluació salarial dels anys anteriors. La demanda externa va passar d’aportar el 20% del creixement al 30% durant la recuperació, una dada que, segons Oliver, només veus una vegada a la vida. Però res no és per sempre i, segons va apuntar el professor de la UAB, “l’any passat, amb els primers símptomes de la desacceleració mundial i, molt especialment, d’Alemanya, es va produir una certa substitució tractora de la indústria, pel que respecta al creixement, a favor dels serveis”.
Oliver va destacar que el sector terciari a Catalunya ha passat del 60% al 74% del PIB en els últims deu anys, la qual cosa implica una terciarització molt acusada de l’economia. Els serveis manen més que mai, tant a les comarques costaneres més dependents del turisme com a les de l’interior. Per això, en termes de creixement, resulta clau recuperar les bones sensacions de la indústria i el dinamisme en les exportacions. “Hi ha una incertesa internacional que afecta Catalunya perquè està integrada a la cadena de valor mundial: el més determinant per a nosaltres és Alemanya, molt afectada pel seu comerç exterior amb el Regne Unit i la Xina, i ens aniria molt bé que creixés novament a l’1,3% o l’1,4%”, va insistir ahir Oliver.
L’àrea metropolitana de Barcelona lidera amb un 2,9% el creixement del PIB a la comunitat
L’estudi del BBVA ressalta que la transformació de l’economia catalana ha anat a càrrec de les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona, que van créixer l’any passat un 2,9%, tres dècimes més que el conjunt de la comunitat autònoma. Les comarques centrals i les de muntanya van avançar un 2,2% el 2018, mentre que les comarques de l’Ebre (1,8%), Lleida i Girona (1,7%), van quedar una mica més endarrerides, si bé per davant de les de Tarragona, que van limitar el seu creixement a l’1,5%, més d’un punt per sota de la mitjana de la comunitat.
Segons l’opinió d’Oliver, Catalunya està ara molt més preparada per afrontar el que hagi de venir que abans de l’anterior crisi, “ja que és sensiblement més resistent als canvis exteriors”, gràcies a la fortalesa de la demanda i al creixement ja ressenyat del sector exterior. En aquest sentit, l’economista de la UAB es va manifestar optimista en relació amb l’impacte en el turisme i la inversió que puguin tenir els esdeveniments de les darreres setmanes. “Si això és com el 2017, que dura poc temps, no tindrà impacte, però si s’allarga més, aleshores sí que ho notarem”, va concloure Oliver.