‘Cosas veredes...’
Els beneficis de la llei 5/2019 dels Contractes de Crèdit Immobiliari (LCCI) en ocasions es limiten erròniament als deutors hipotecaris que tinguin el caràcter de consumidor.
N’hi ha prou amb una simple lectura, l’exposició de motius i els seus articles 1, 2 i 24 per assegurar-nos que el seu àmbit d’aplicació no queda restringit als consumidors, sinó que expressament inclou tota persona física, consumidor o no, sempre que sigui deutor, garant o fiador d’un finançament hipotecari, constituït per un bé immoble que tingui ús residencial. La llei 5/2019 no limita la seva aplicació a l’habitatge familiar, sinó que inclou un objecte més ampli en remetre els béns de caràcter residencial, incloenthi també els aparcaments i trasters vinculats a l’habitatge atès el seu caràcter domèstic.
L’article 24 de la llei regula amb caràcter imperatiu els supòsits de nul·litat de les clàusules de venciment anticipat en els esmentats finançaments.
A més, la disposició transitòria tercera de la llei estableix una meta fatal per a la seva aplicació a qualsevol procediment hipotecari (en tràmit) en què no hagi culminat amb la posada en possessió de l’immoble a l’adquirent.
La disposició transitòria és la causa de reglat clar de la sentència del ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem núm. 463/2019 d’11 de setembre, i es concreta en l’apartat 11 del seu fonament jurídic vuitè en els següents efectes sobre els procediments en tràmit:
“1.– Quan el préstec es va donar per vençut abans del 14 de maig del 2013, per aplicació d’una clàusula contractual
La sentència de la UE sobre les hipoteques obrirà nous fronts judicials en els impagaments d’empreses
reputada nul·la, el procés ha de ser sobresegut sense més tràmit, és a dir, arxivat.
2.– Quan el préstec es va donar vençut a partir del 14 de maig del 2013, per clàusula contractual reputada nul·la, si l’incompliment del deutor no reuneix els requisits de gravetat i proporcionalitat exigits per la jurisprudència, tenint en compte l’article 24 LCCI, ha de ser igualment sobresegut. Al contrari, si l’incompliment del deutor revesteix la gravetat prevista en la LCCI, podrà continuar la seva tramitació”.
Sens dubte, el sobreseïment o arxivament dels procediments executius per nul·litat del venciment anticipat comportarà la devolució dels pagaments realitzats per l’executat constant el procediment en tràmit, i hi haurà, sens dubte, un ric debat sobre la imposició de costes judicials al creditor que va aplicar el venciment anticipat.