Messi entra en la història de la falta directa
Amb la seva progressió constant, l’argentí rivalitza amb els especialistes històrics
Antic camp d’entrenament de la Masia. Temporada 2004-2005. Messi, un nano imberbe, observa. És el final d’una sessió del conjunt dirigit per Frank Rijkaard i l’estrella de l’equip, Ronaldinho, fica una falta rere una altra dins la xarxa en un clima despreocupat. Amb els ulls ben oberts, la promesa argentina segueix la successió de llançaments de l’astre brasiler. Llavors en Leo és un excel·lent regatejador, però no un golejador, i, ni de bon tros, un especialista en faltes. Hauran de passar unes quantes temporades, fins al 4 d’octubre del 2008, perquè Messi materialitzi el seu primer lliure directe. Va ser contra l’Atlètic, i, més que xut, va ser un toc de murri mentre Coupet col·locava una tanca que ningú no havia demanat. Aquell curs Xavi i Alves eren els principals encarregats.
Onze anys després, el de Rosario ha arribat als 50 gols de lliure directe (44 amb el Barça). Només a la Lliga, les últimes cinc campanyes es pot vantar d’haver marcat més gols de falta que qualsevol equip dels grans campionats. Ha posat l’ull i la pilota a la xarxa fins a 20 vegades (31 entre totes les competicions, entre club i país) per les 9 del segon, Pjanic (Juventus).
Ha estat durant els últims cinc anys quan Messi realment s’ha transformat en el futbolista més tesità
també, a l’hora de superar l’oposició de les barreres i els porters. El va ajudar en aquest perfeccionament l’arribada al club de Suárez i Neymar, amb qui es desafiava constantment als entrenaments.
Els rivals l’han intentat frenar de les maneres més inversemblants, com ara col·locant un futbolista ajagut o agenollat perquè no xutés per baix, aprofitant el salt de la tanca, com va fer contra el Girona, l’Alabès o l’Uruguai imitant un gol de Ronaldinho al Werder Bremen. O bé han mirat de protegir el porter amb un futbolista extra sobre la línia de cal a tall de segon porter (Víctor Sánchez de l’Espanyol, la seva víctima preferida, amb 6). Amb tot, no hi ha hagut manera. El 3-0 de la temporada passada al Liverpool perforant l’escaire a 29 metres va ser la fusió perfecta entre col·locació i potència.
Les execucions precises de Messi
han anat caient una rere l’altra Un degoteig continu que l’ha situat a les portes d’atrapar la quantitat de faltes transformades per Cristiano Ronaldo. El portuguès en suma 54, amb una trajectòria més extensa i tenint en compte que quan Messi va ficar la primera l’exmadridista ja n’acumulava 14. Al final del curs 2015-2016, malgrat la gran estirada de Messi, amb 9 faltes aquella campanya –el seu topall en un exercici–, l’avantatge per al lumible, encara era molt ampli (47-28). Tanmateix, Cristiano sembla congelat en el temps en aquesta matèria, i no ha aconseguit cap diana de lliure directe des que es va traslladar al Juventus (14 amb el United, 32 amb el Madrid i 8 amb Portugal).
Messi, al seu torn, no s’ha cansat de millorar en la seva lectura del joc i a l’hora d’incorporar matisos a les rematades. Ja no freqüenta aquelles curses de 50 metres triturant rivals. El pas del temps i el desgast físic el van portar a provar altres arts. I va tenir bons miralls en què mirar-se. Més enllà de Ronaldinho, Maradona també li va donar consells quan era el seleccionador argentí. “No treguis tan ràpid el peu de la pilota, perquè si no ella no sap què vols”, li va comentar el Pelusa a Messi en una sessió a Marsella, segons el llibre Fútbol. Llamado a la rebelión, de Fernando Signorini, llavors preparador físic de l’albiceleste.
Comparat amb altres grans llançadors de la història, cal recordar que fa molt que va deixar enrere Koeman, que al Barça va deixar el seu compte en 26 obusos. Al davant però a tocar, si continua la progressió, té quatre autèntics pianistes de les faltes: Pirlo (52), Maradona (62), Beckham (65) i el seu mentor Ronaldinho (66). L’alumne podria superar el mestre, igual que dimarts va igualar les 44 faltes del gairebé infal·lible Juninho a l’Olympique de Lió (77 en tota la seva carrera).
Els llançaments de Messi s’han convertit en una garantia de perill. És el peu que gronxa les faltes.