Foto unitària del sobiranisme per l’amnistia i el diàleg amb l’Estat
L’Assemblea de Càrrecs Electes reuneix 2.000 representants a Barcelona
Imatge d’unitat del sobiranisme a les portes de la campanya electoral del 10-N. L’Assemblea de Càrrecs Electes, impulsada pel Consell per la República, va congregar ahir 2.000 càrrecs electes entre diputats, senadors, alcaldes i regidors de JxCat, ERC, la CUP, Demòcrates i candidatures independents de tot Catalunya per constituir-se com a institució paral·lela a la institucionalitat autonòmica i aprovar un text consensuat que exigeix l’amnistia dels presos, treballar pel dret d’autodeterminació i la mediació internacional.
Els dos milers d’electes reunits –entre els quals hi havia el president de la Generalitat, Quim Torra– en una cita de la qual es van desmarcar els comuns van aprovar per unanimitat un text amb les cinc idees bàsiques que ha aconseguit acordar un equip motor amb representants de les diferents sensibilitats de l’independentisme. El document rebutja la sentència del Tribunal Suprem; demana l’amnistia i exigeix la llibertat dels presos i el retorn dels “exiliats”; dona suport a la mobilització popular i defensa la sobirania de les institucions catalanes; reclama diàleg a l’Estat, fa una crida a la mediació internacional i insta a treballar per a l’autodeterminació i una solució política a fi de resoldre la qüestió catalana a les urnes.
A més a més, els càrrecs electes es comprometen a donar suport “a totes les persones que pateixen la repressió”, més enllà dels presos del procés, i a obrir un diàleg amb electes de la resta de l’Estat.
“L’Assemblea de Càrrecs Electes és una resposta republicana, una institucionalitat coral alliberada de les servituds i els límits que imposa l’Estat”, va explicar per videoconferència l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que pilota el Consell per la República des de Bèlgica. “Aquesta assemblea de càrrecs electes suposa una emancipació contra l’obediència servil cap a on l’Estat empeny les nostres institucions. Que l’escoltin la Moncloa i la Zarzuela: no deixarem de caminar cap al reconeixement de la república catalana malgrat la presó, l’exili i les amenaces”, va prosseguir Puigdemont, en un missatge en què va cridar a recuperar la iniciativa política i a escoltar el clamor del carrer contra la sentència.
A Puigdemont el va seguir l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per mitjà d’una carta des de presó per demanar “empatia”
Els càntics de “Buch, dimissió” es barregen entre els assistents amb els de “Puigdemont, president”
entre les diferents famílies sobiranistes en “una lluita compartida” que va reclamar que “no es a part de la no-violència”.
Els impulsors van recalcar que, en cap cas, aquest organisme no vol substituir, sinó complementar, les institucions catalanes. L’escenari triat, el Palau de Congressos de Catalunya, no va ser fútil: els partits volien evitar una cimera a Waterloo que pogués capitalitzar electoralment JxCat. De fet, van ser constants les crides a escapar de l’electoralisme. Al final de l’acte, uns centenars d’assistents van tallar el trànsit a la Diagonal en una marxa de suport als estudiants mobilitzats contra la sentència de l’1-O.
La cita va arribar una setmana després que la CUP impulsés la seva pròpia reunió de càrrecs electes. Una trobada que la resta de formacions sobiranistes van desdenyar públicament, però a la qual van assistir al voltant de 200 regidors –cap figura de la primera línia– de JxCat, ERC, els comuns i altres candidatures independents d’àmbit municipal. Ahir, en el torn de parlaments, alguns electes van cridar a dotar de contingut real i concret aquesta Assemblea de Càrrecs Electes per anar més enllà del fet simbòlic. També es va exigir repetidament depurar responsabilitats per les actuacions policials als aldarulls com a resposta a la sentència. Una invitació que va recollir una part dels presents per pronunciar càntics de “Buch, dimissió”. En aquest equilibri diabòlic també es van sentir crits de “Puigdemont, president”. I és que, malgrat la imatge d’unitat d’ahir, les diferències entre les forces independentistes continuen latents, més encara poques hores abans que comenci oficialment la cursa cap al 10-N.