El dèficit de les pensions
Revaloritzar anualment les pensions en funció de l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC), com s’ha començat a fer, és un esforç financer no fàcilment assumible a mitjà i llarg termini. La nova advertència la va fer ahir l’Institut d’Actuaris d’Espanya, ja que ha calculat que es multiplicaria per tres l’actual dèficit de la Seguretat Social fins a situar-lo en més del 5% del producte interior brut el 2050. En aquesta data el sistema públic de pensions només tindria capacitat per pagar el 24,6% dels seus compromisos, la qual cosa significaria que tres de cada quatre euros de pensió no tindrien cobertura financera. Aquesta situació sotmetria a una pressió excessiva els pressupostos de l’Estat i obligaria, en el millor dels casos, a un creixent augment dels impostos per mantenir el finançament de la Seguretat Social. L’altra alternativa seria ajustar a la baixa l’import de les futures pensions, com pretenia la reforma recentment derogada, alhora que s’impulsaria l’estalvi privat amb plans de pensions complementaris i d’empresa.
En vista de les dades que ha presentat l’esmentat institut, en qualsevol cas, sembla imprescindible afrontar una vegada per sempre un debat a fons, obert i transparent sobre la reforma de les pensions. Segons el parer de l’entitat, les pensions no són actuarialment coherents ni financerament sostenibles, ja que el sistema ingressa menys del que gasta i mantindrà aquesta tendència en el futur. L’alerta no és nova, però, davant les noves eleccions generals, posa sobre la taula un dels problemes estructurals més greus de l’economia espanyola.
El problema que es planteja, si es manté el recurs als pressupostos de l’Estat per finançar el creixent dèficit de la Seguretat Social, és definir on és el límit del que poden suportar. Els actuaris adverteixen que aquest dèficit del sistema públic de pensions anirà en augment ja que els nous cotitzadors, amb sous baixos majoritàriament, són insuficients per compensar el creixement de la despesa que es produeix, tant per l’increment constant del nombre de pensionistes com per les prestacions més altes que reben.
El sistema de pensions pateix greus debilitats estructurals. Amb independència de les mesures puntuals que es puguin anar adoptant, inclòs l’augment de l’edat de jubilació, la societat espanyola té la dificultat derivada de la taxa de natalitat, que és una de les més baixes del món, i del progressiu envelliment de la població. L’augment de la longevitat planteja així mateix un important desafiament afegit per a la societat davant el creixement exponencial de la despesa sanitària i de dependència que també comportarà. Són reptes d’una importància extrema que s’han d’afrontar sense més dilació per preveure i dissenyar solucions de futur.
El dilema és definir
el límit del que poden suportar els pressupostos de l’Estat