Sentència i totum revolutum

El món sencer ha pogut veureho durant aquests dies: centenars de milers de catalanes i catalans estan en contra. El que no sabem és de què. Com?, exclamaran vostès. Si la resposta és òbvia, molt senzilla, consisteix en una sola paraula. Doncs no ho creguin. Fa dies que jo llegeixo amb atenció articles independentistes, i trobo moltes altres amb les quals els seus autors justifiquen les manifestacions i fins i tot la violència. Aquí en tenen algunes, col·locades, per a la seva comoditat, per ordre alfabètic: atur juvenil, canvi climàtic, corrupció, desnonaments, precarietat laboral, preus de l’habitatge, rescat als bancs, rescat a l’empresa de Florentino Pérez, retallades, violència masclista, violència policial...

Jo entenc perfectament que molta gent estigui farta de moltes coses. El que no veig és quina relació tenen aquestes coses amb Espanya, ni de quina manera una república catalana les resoldria. De fet, el mateix pot dir-se d’aquella paraula clau que vostès estan pensant. Estar contra la sentència significa considerar que el Tribunal Suprem ha fet un relat inexacte dels fets o ha aplicat incorrectament els tipus penals? O que aquells fets no haurien d’estar penats? O que els polítics haurien d’estar exempts de l’obligació d’obeir la llei? Tots, o només els independentistes?... Dit d’una altra manera, els que protesten contra la sentència, què proposen? Processar el jutge Marchena per prevaricació? Modificar el Codi Penal? Eliminar la separació de poders, sotmetent el judicial a l’executiu (com preveia la llei de Transitorietat de l’independentisme)?... I si això és el que es pot preguntar en l’apartat sentència, el mateix, mutatis mutandis, s’aplica a canvi climàtic, corrupció, desnonaments i totes les altres coses. El clima, per exemple, és un fenomen mundial que no podem alterar per a un sol territori, independitzant-lo del clima del veí; pel que fa a la violència masclista, a mi que m’expliquin què té a veure amb Espanya i Catalunya. Tret que creiem –ho creu molta gent– que els catalans són, per essència divina, “bona gent”, pacífica, cívica i “bondadosa” (sic), que si, malgrat tot, assassinen, només pot ser per contaminació espanyola. Doctors té la santa mare Església independentista, segurament, que ho sabran explicar. Però confesso que a una atea com jo, aquests misteris li continuen semblant impenetrables.