El fill de Julio Iglesias valora vendre la futura herència
Javier Sánchez Santos ha rebut ofertes d’inversors
Javier Sánchez Santos (42) és legalment el novè fill biològic de Julio Iglesias (76) des del juliol, i com a tal tindrà dret a la seva part de l’herència (almenys a la llegítima) quan el cantant mori. Això serà així almenys fins que no es resolgui el recurs d’Iglesias en contra de la sentència del jutjat de primera instància 13 de València. Però, malgrat que la sentència no és ferma, alguns no volen esperar que s’acabi el cicle de recursos i ja especulen sobre els possibles guanys.
Segons el despatx d’advocats Fernando Osuna, que representa Javier Sánchez, inversors americans i europeus estan interessats a comprar els drets de la possible herència del cantant que pugui correspondre al valencià, i el que de moment és fill legal de l’artista “s’ho està pensant”.
El patrimoni de Julio Iglesias és difícil de calcular, però només els drets d’autor, que s’estenen 70 anys després de la mort, serien molt elevats. Segons l’advocat, “cada tres segons s’escolta una cançó seva al món. I a part hi ha els béns immobiliaris, les participacions mercantils, les obres d’art i joies que pugui tenir”. El negoci dels inversors seria oferir diners en mà a Javier Santos per avançat, però òbviament molts menys dels que li podrien correspondre per herència.
Quan Iglesias mori el comprador d’aquests drets estaria en la mateixa posició d’hereu que ara té Javier Sánchez. “Els inversors poden obtenir quantitats milionàries a un preu baix”, indica l’advocat, que admet que “el factor risc hi és present”. Segons Osuna, el preu “encara s’ha de concretar”, i assenyala que “en el dret espanyol no és la primera vegada que es venen possibles drets hereditaris; són les anomenades expectatives de drets”.
Javier Sánchez, per la seva part, sempre ha declarat que ni a ell ni a la seva mare, l’exballarina María Edite, no els mouen els diners, però que li agradaria conèixer el seu pare. El setembre passat al programa Espejo público deia: “El meu cas és un cas únic, i el perjudica molt a ell [Iglesias]. Els diners són el menys important”. I afegia: “No pidolo afecte, però m’agradaria conèixer la persona que em va donar la vida. Em fa més mal veure la meva mare patir que el patiment que pugui tenir jo”.
El valencià tindria una fortuna abans de morir el cantant, però molt menys del que li correspondria