La Fura dels Baus celebra els seus 40 anys amb un llibre app innovador
“Quan vam celebrar els 25 anys, vam publicar un llibre molt ben il·lustrat que pesava 25 quilos”, va dir de broma Miki Espuma, i Àlex Ollé va especificar que potser no pesava tant, però que un parell de quilos sí que els pesava. Això passava a l’Arts Santa Mònica dimarts al vespre durant la roda de premsa de presentació del llibre La Fura dels Baus en quarantena, de Mercè Saumell (Angle Editorial / Planeta), amb motiu dels 40 anys del grup teatral més emblemàtic del panorama català actual.
Ara el llibre en qüestió és lleuger, senzill i imprès en paper reciclat; “sembla pobre, però està connectat”, va dir Carlus Padrissa. Igual que l’obra de La Fura durant aquests quatre decennis, és un format innovador: s’ha creat una app amb què el lector pot passar per sobre de les fotos del llibre i al telèfon se li obriran vídeos i altres materials vinculats amb la feina d’aquest grup nascut a Moià el 1979, prop del riu Baus, com va il·lustrar Carlus Padrissa: “La fura era un peix i va esdevenir un animal, que mossega fins i tot a qui li dona de menjar”. Tota una declaració de principis d’aquest grup sempre trencador i, als inicis, inconscient del que estaven creant.
Va haver d’arribar Mercè Saumell, professora de l’Institut del Teatre i doctora en Història de l’Art, i teoritzar sobre el que estaven fent a la Fura perquè ells mateixos prenguessin consciència de la seva aportació al món de l’espectacle: “El 1985 la Mercè ens va explicar el que fèiem, i de cop i volta ens vam trobar al top ten del teatre del món”, va afirmar Ollé. També van recordar que “finalment hem creat una fundació, Epica (espai de producció i creació artística), amb seu a Badalona”.
El llibre de Saumell té sis pròlegs, de sis directors vinculats a La Fura, com els ja esmentats Espuma, Ollé i Padrissa, a més de Pep Gatell –també a la presentació–, Jurgen Muller i Pera Tantiñá. Ollé va considerar que no hi havia “millor manera de celebrar aquests 40 anys que aquest llibre, més que un espectacle, que és efímer”.
Un dels elements de l’èxit és, a parer de l’autora, “haver sortit en el moment precís”, i fins i tot es va apuntar la possibilitat que avui seria molt difícil que aparegués un projecte com el seu. De fet, Espuma va afirmar que “la utopia s’ha refredat” i que avui veia un panorama gens engrescador. “La Fura és un microcosmos de Catalunya, una Catalunya en miniatura, perquè tenim diferents maneres de pensar, de fer les coses, i aquest caos és el que ens fa funcionar”, va concloure.