La quota de pantalla del cine en català cau al mínim històric: 2,13% el 2018

Dels 14 films que opten al Gaudí només 3 superen el milió d’euros de pressupost

El cinema en català fa temps que no passa pel seu millor moment. Com a prova, la que reflecteix l’exhaustiu Estudi sobre l’exhibició cinematogràfica i l’accés a la

producció catalana, promogut per l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de la Diputació de Barcelona i elaborat per l’investigador de Blanquerna-Universitat Ramon Llull Francesc Vilallonga, que es va donar a conèixer ahir en el marc de la presentació dels XII premis Gaudí, a la seu de la SGAE de Catalunya.

La presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, va assegurar amb posat seriós que l’estudi, centrat en els últims cinc anys, “ens il·lumina més en negatiu que en positiu”. És evident, ja que l’any passat la quota de pantalla del cinema en català va caure al 2,13%, el seu mínim històric. El 2017 la xifra era d’un 2,57%.

Passola va insistir que “hi ha una voluntat de rodar en català”, malgrat que “les pel·lícules tenen pressupostos mísers que no són competitius respecte de la mitjana europea”, que supera els tres milions d’euros. De les 14 produccions candidates a millor pel·lícula als Gaudí només tres passen del milió de pressupost i cinc s’han fet amb menys de 500.000 euros, cosa que deixa entreveure “l’enorme precarietat en què ens trobem els professionals del sector”. Respecte d’aquesta voluntat de rodar, va esmentar el nombre creixent de produccions que provenen del talent del mon universitari: Escac (La filla d’algú i cinc curts), la Pompeu Fabra (Ojos negros i Les perseides )olaUAB( Lo que dirán). I va posar èmfasi que hi ha hagut un desplaçament cap a la producció de documentals i curtmetratges, molt més econòmics.

La “situació és dramàtica” sobretot perquè la televisió pública TV3 “ha deixat de ser el motor de l’audiovisual en català, atès que està en una situació límit”. Com a

motius de la crisi del cinema català va citar la taxa audiovisual, que va ser impugnada pel Tribunal Constitucional (TC), i el fet que la Generalitat ja fa dos anys que té els pressupostos prorrogats. Es tracta d’un panorama que ha propiciat,

per Passola, “la fugida i l’exili del talent català” de professionals que se n’han anat a treballar per a plataformes a Madrid o a l’estranger. Com a única solució apunta a “la voluntat política de tenir un audiovisual normal”.

“Hem perdut la llengua, el relat i la gent. Això hauria de ser una prioritat”, va dir Passola. A parer seu, el Govern ha d’assumir que ha de fer una partida finalista a TV3 per a la producció de ficció, i uns pressupostos de cultura que “no siguin vergonyants com els que tenim ara”.

La productora, directora i guionista també va destacar que Catalunya és el quart territori europeu amb més assistència a les sales, amb 2,58 entrades per habitant i any, una xifra que “no està gens malament”, però que topa amb una escassa oferta als municipis. De cada deu poblacions, nou no tenen oferta cinematogràfica. Per pal·liar aquesta tendència, l’Acadèmia va crear el Cicle Gaudí amb l’objectiu de portar el cinema a aquests pobles, una iniciativa que manté una llista d’espera de 40 llocs, “senyal de la voluntat de veure cinema on no hi ha oferta”.

Vilallonga va destacar alguns punts positius de l’estudi, com la recuperació als cinemes catalans d’un 17% dels espectadors des del 2013, després d’un fort període de descensos que va començar el 2003. I amb el factor que el preu de les entrades de cinema hagi baixat un 8% malgrat la pujada del 4% de l’IPC. En contraposició, des del 2000 fins al 2018 s’han perdut cent complexos cinematogràfics: dels 235 cinemes inicials a començaments de segle s’ha passat als 137 actuals. D’altra banda, l’estudi constata el domini de l’espanyol com a llengua de consum prioritari entre els espectadors de cinema a Catalunya en detriment del consum de cinema doblat al català, que ha passat dels 450.000 espectadors el 2013 als 246.000 el 2018.

Ja de cara als detalls dels premis Gaudí, la directora de l’Acadèmia, Laia Aubia, va dir que hi participen un total de 59 títols (53 produccions catalanes i sis d’europees), dels quals 35 són llargs de ficció, 10 documentals, quatre pel·lícules per a televisió i 10 curts. Aquest any no hi ha cap cinta d’animació a competició.

Sí que hi haurà, en canvi, presència femenina, ja que 22 pel·lícules candidates estan dirigides o codirigides per dones, de manera que el balanç de gènere de la convocatòria actual se situa en un 36%.

Passola demana voluntat política per un audiovisual normal: “Hem perdut la llengua, el relat i la gent”