Catch femení a l’Aràbia Saudita

L’esport sempre claudica davant la pasta: Riad vol sortir de l’aïllament, i tot el que sigui acollir tornejos li convé

Si l’autoritat que mana –i molt– ho permet i el temps, que tendeix a l’acalorament, no ho impedeix, l’Aràbia Saudita acollirà avui un combat de catch femení, el primer de la seva història, la qual cosa, més que històrica ,és significativa: Riad paga –i pagarà– el que no està escrit els pròxims mesos i anys a fi d’acollir esdeveniments esportius que edulcorin la imatge del regne. Que Natalya i Lacey Evans –les dues estrelles del catch femení dels EUA– simulin un combat del segle a l’estadi Rei Fahd de Riad, amb un abillament sens dubte agosarat per als costums locals, reforça la tesi que l’esport sempre claudica davant la pasta.

Avui com ahir: es compleixen 45 anys del llegendari Ali-Foreman al Zaire del president Mobutu, que aquell 1974 aspirava a liderar la “nova” Àfrica i va acabar els dies a Rabat, com a bon tirà, lluny del seu escurat poble. Potser el seu més bon –i únic– llegat hagi estat el millor combat de boxa mai vist.

L’Aràbia Saudita té una imatge ultraconservadora, i no deu ser per la conspiració judeomaçònica. Els seus plans de modernització social i diversificació econòmica són ambiciosos i passen per l’esport. Cap altra activitat no permet projectar a l’instant, urbi et orbe i de manera tan efectiva, la transformació saudita, l’anomenada Visió 2030 del príncep hereu Muhammad bin Salman, el mateix que no va tenir cap problema a l’hora d’ordenar l’esquarterament d’un dissident a tall d’avís a navegants: canvis dins d’un ordre. I a qui no li agradi...

Els pròxims mesos Riad encadena tornejos i competicions: la Supercopa d’Itàlia –també la d’Espanya?–, el

Dakar –les cinc pròximes edicions, a 13 milions d’euros per any– i grans combats sobre un ring. El regne dels Saud es deleix per l’esport –sense sexe fora del matrimoni ni alcohol, la gent acostuma a tenir més temps per al lleure–, però no havia demostrat cap interès per organitzar grans esdeveniments esportius, a diferència de Dubai o Qatar.

Els saudites preferien visitar món abans que el món els visités (i furgués la plàcida –aparentment– vida dels saudites). Avui comencen a admetre turistes. En cas que s’ho haguessin proposat, el Mundial de futbol de Qatar s’hauria disputat en estadis avantguardistes de Riad o de Jiddah, que té aires de Barcelona del mar Roig.

L’esport contribuirà a liberalitzar l’Aràbia Saudita o és, simplement, un engany ben pagat a què es presta Occident, posseïdora del monopoli mundial del negoci de l’esport? La lliga xinesa o el criquet indostànic trigaran a excitar-nos...

Boicots o col·laboració? A pitjor no anirà, la societat saudita...