Pencant de valent
El Barça supera un València batallador i ja és líder de l’Eurolliga
Vent en popa a tota vela i, literalment, “con diez cañones por banda”, inacabable l’arsenal ofensiu de què disposa Svetislav Pesic, el Barça navega per l’Eurolliga sense cap onada capaç de fer que variï el rumb. Els blaugrana compten per victòries els seus cinc partits, i això es tradueix en el fet que no hi ha millor equip a Europa, líders en solitari després de l’ensopegada del CSKA.
No seria just dir que aquest super-Barça passa per sobre del seus rivals perquè, de moment, està lluny de fer-ho. Minvat per l’absència dels seus tres bases, tots lesionats, l’equip de Pesic tira els partits endavant amb talent però també amb moltíssim sacrifici. El millor exemple de tots és la victòria que ahir va firmar davant un València combatiu que va tenir opcions fins a l’últim minut de partit. Les estrelles blaugrana no van tenir objeccions a despenjar la granota de l’armari i a armar-se de paciència fins al final per firmar un altre triomf a l’Eurolliga. La trobada també va servir per retre un bonic homenatge al retirat Jordi Trias; merescuda ovació la que es va emportar del Palau l’exjugador blaugrana.
Pocs partits tan igualats ha hagut d’afrontar el Barça aquest any, sempre capaç de trencar el marcador en algun moment, cosa que es va convertir en impossible davant el València. Els de Ponsarnau continuen sense conèixer la victòria en la seva aventura europea, però al Palau van firmar una gran actuació.
La igualtat que es va viure sobre el parquet es reflecteix en el fet que cap dels equips no va superar els sis punts de diferència fins que a deu segons del cop de clàxon final una safata de Kuric situava el 83-75. Impossible per a cap dels dos enlairar-se al marcador en un partit rocós que el Barça no va defugir en cap moment.
El conjunt blaugrana troba molt a faltar un director de joc, malgrat que a Hanga cada vegada se’l vegi més còmode amb la brúixola a la mà. El seu equip va viure durant molts minuts dels tirs lliures de Higgins, erigit en líder anotador de la nit, preciosa la seva batalla contra Loyd. I, parlant de combats, sempre hi ha els de Brandon Davies, barallat ahir amb el cèrcol i també amb els àrbitres, malgrat que sense parar ni un segon de percudir en la pintura valencianista.
A l’equip visitant li va tremolar el pols al tram final després de flirtejar diverses vegades amb el trencament del partit i superar els quatre punts de renda, la seva màxima en tota la vetllada. Però el cèrcol va empetitir i el Barça va obrir la baralla per cantar victòria, amb una cistella de camp a camp meravellosa de Mirotic, que va tornar a ser una arma infal·lible. “No corta el mar, sino vuela”, com el Barça a l’Eurolliga.