Els pensionistes reben 1,28 euros per cada euro cotitzat
Els actuaris demanen informar del cost de cada canvi legal
Els actuaris s’afegeixen al debat sobre el sistema públic de pensions i, com experts en el càlcul de riscos per a assegurances i operacions financeres, reclamen afrontar-lo amb la informació més gran possible. Per això, van presentar ahir una anàlisi sobre la situació de la Seguretat Social, que adverteix en les conclusions dels riscos per a la sostenibilitat financera del sistema a mitjà termini, la generositat relativa de les prestacions, falta d’equitat i un dèficit en augment si no es prenen mesures addicionals de “correcció”.
L’informe “independent i tècnic” de l’Institut d’Actuaris Espanyols (IAE) posa de manifest el desequilibri entre l’aportat a la Seguretat Social i la prestació percebuda. Així, calculen que, de mitjana, per cada euro cotitzat al seu dia per un jubilat, aquest rep 1,28 euros. És a dir, un 28% més. Asseguren que el sistema és “molt generós” en comparació amb la resta de països europeus, si es tenen en compte també indicadors com la taxa de substitució (proporció de la pensió inicial sobre l’últim salari). Espanya encapçala el rànquing europeu, destaquen, amb un registre proper al 80%.
Els actuaris van mostrar a més la seva preocupació per l’impacte de la decisió de tornar a vincular l’IPC a la revalorització anual de les pensions, després de les fortes protestes dels jubilats. Estimen que, en cas de consolidarse aquesta mesura, es dispararà el dèficit. El coordinador tècnic de l’informe i professor de la Universitat de València, Enrique Devesa, va explicar que el desfasament entre ingressos i despeses de la Seguretat Social pràcticament es multiplicarà per tres en 30 anys, en un escenari base amb un IPC anual de l’1,8% i un creixement del PIB de l’1,7%. D’aquesta forma, el dèficit passaria de l’1,67% del PIB actual al 4,87% el 2050. És a dir, d’un forat anual, sense préstecs de l’Estat ni transferències, de 20.000 milions d’euros a 100.000 milions (en euros constants).
En el cas que la projecció es basi en una revalorització de només el 0,25% –com establia la reforma del 2013, ara suspesa, mentre els comptes de la Seguretat Social estiguessin desequilibrats–, amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes, el saldo pressupostari seria positiu entorn de l’any 2034.
El col·legi professional dels actuaris insisteix que els desequilibris financers s’agreujaran en els propers anys, si no hi ha canvis normatius. “L’increment de l’esperança de vida, la jubilació progressiva de la generació del baby boom i el pes de nous afiliats amb bases de cotització més baixes i l’alta temporalitat compliquen el panorama”, va explicar Devesa. Segons les seves estimacions, el 2050 les cotitzacions amb prou feines cobriran sis de cada deu euros de les pensions, en “un escenari optimista”.
Per això, i davant la tornada a la comissió del Pacte de Toledo del debat per apuntalar la sostenibilitat del sistema així que se celebrin les eleccions, el president
El dèficit de la Seguretat Social es triplicarà el 2050 amb la revalorització a l’IPC, diuen els actuaris
de l’IAE, Gregorio Gil de Rozas, va exigir que “qualsevol mesura que es proposi o que es prengui és necessari que la societat conegui quant costarà, com es pagarà, qui la pagarà i quan es pagarà”.
Sense entrar a apostar per mesures concretes, des de l’IAE sí van recomanar que les solucions passen per una “aproximació integral al problema” i per fixar mecanismes automàtics de correcció que “treguin les pensions del debat polític”. Precisament els mecanismes de correcció de l’última reforma, l’índex de revalorització (IRP) i el factor de sostenibilitat, estan actualment suspesos. Així mateix, els actuaris demanen que els ajustos del sistema de pensions siguin graduals per “garantir un repartiment equitatiu de les càrregues entre les diferents generacions” i avançar en transparència, amb la difusió de previsions de la posició financera, per exemple, a deu anys.