El Llevant ridiculitza amb un 3-1 un Barça apàtic
El Llevant fa pagar al Barça la seva desídia i li remunta el partit amb tres gols en set minuts
Una cosa és voler i no poder i una altra de ben diferent és no poder per no voler. El primer és el que li va passar al Barcelona a l’Olímpic de Roma i a Anfield en les dues últimes Champions. El segon és mandra, pecat capital, i és del que el Barça de Valverde va patir ahir al Ciutat de València. Apàtic des del principi, incòmode per l’hora, beneficiat per un gol de penal de Messi, es va acomodar sense llançar-se a la jugular del rival. Es va asseure a la seva poltrona a veure amb superioritat com passaven els minuts i el Llevant li va acabar pintant la cara fins a la vergonya en una segona part en què el líder i campió es va abandonar i va fer pena.
Després de set victòries consecutives, el Barcelona va topar de cara amb la realitat. El bon partit d’Ipurua va ser el miratge. Contra el Llevant es va repetir la imatge desastrosa de Praga, Granada, Dortmund, Pamplona o Bilbao.
Orriols sempre ha estat una zona dedicada a l’agricultura de la ciutat de València. El Barcelona va recollir del camp del Llevant el que va buscar, va plantar i va llaurar: una derrota vergonyosa. Els visitants van tirar a la paperera un partit que se’ls va tornar a posar de cara. Lluny de tancar el partit, es van adormir sobre els llorers. Van jugar amb foc i es van acabar cremant la pell de líder. El que no va passar a Praga fa deu dies va passar ahir al Ciutat de València, on el Llevant va fer pagar molt cara al Barça la seva desídia. Amb tot a favor, els barcelonistes van preferir cavar-se la seva pròpia tomba en un camp de mal record que li va fatal: en quatre visites amb Valverde, tres derrotes.
Les dues primeres no van tenir conseqüències. El 5-4 va arribar amb la Lliga 2017-2018 ja guanyada i el 2-1 de la Copa de la temporada passada es va remuntar en la torna
da al Camp Nou. Aquest 3-1 hauria de tenir més repercussió.
Griezmann va recuperar la seva posició al trident i hauria pogut marcar amb la dreta després d’una passada de Messi però es veien més els centrals. Morales portava de cap Lenglet i Piqué. El Barça estava espès però va sorprendre que al minut 33 Valverde fes escalfar Ansu Fati i Carles Pérez. No va ser per motius tàctics per agitar el partit, sinó per unes molèsties de Suárez, que es queixava del soli de la cama dreta i va demanar fins a tres vegades el canvi. El súmmum de deixar-se a Dembélé a casa.
En aquell lapse entre que es feia la substitució o no, els blaugrana es van avançar gràcies a una jugada ben elaborada per la banda esquerra. Arthur va fer una passada en profunditat, Griezmann va deixar passar la pilota per a Semedo –substitut d’Alba–, que va ser travat per Miramón a l’àrea.
Messi va llançar d’una manera impecable i va enganyar Aitor Fernández. Just després, l’entrada de Pérez va posar potes enlaire la davantera. El del planter s’obria a l’esquerra, Griezmann passava a la dreta i Messi es col·locava de nou. L’argentí va estar a punt de fer el segon quan va pescar una pilota morta i se li va colar per sota de les cames al porter fins que Miramón el va salvar gairebé sobre la línia de gol.
Potser amb aquell segon gol no hauria passat res del que va venir després, però a ningú no li pot sorprendre el que va venir. Perquè el Barcelona s’ho va buscar. A la segona part va sortir amb la calculadora a la mà. Com si pesés els seus esforços en una bàscula de precisió, es va dedicar a baixar revolucions al ritme del partit, amb una victòria per la mínima que a mesura que passaven els minuts era tan enganyosa com perillosa.
Va jugar amb foc i es va acabar cremant com un bonze. El Barça deixava passar el temps, en espera que el neguit també s’acabés apoderant del Llevant. Però això és conèixer molt poc els de Paco López.
De manera que el Barça es va emportar el que es mereixia. Ter Stegen va rebre tres gols en set minuts entre el desconcert de la defensa i l’èxtasi de la grada. En l’empat, el Llevant va demostrar que estava molt més despert que el Barça. Piqué va enviar una pilotada i Vidal va fer el salt. Mayoral va reaccionar abans que el central i va deixar de cara Morales, que va assistir més a la dreta per a Campaña, que va rematar sol a la xarxa.
En el segon gol, Piqué no havia paït encara l’1-1 quan no va impedir que Mayoral es capgirés a la frontal i carregués la cama amb tot el temps del món. Ter Stegen va tocar la pilota, però no prou. Igual que en el tercer gol, quan la rematada de Radoja va fregar Busquets i va despistar l’alemany. Messi va tenir una mica d’orgull i va intentar buscar l’èpica. Ell contra el món, va anar regatejant, va fer una paret amb Griezmann, va deixar assegut el porter i va marcar a porteria buida. Quedava més d’un quart d’hora per a la reacció però el VAR va anul·lar el 3-2 per posició avançada de Griezmann. Així es va acabar el Barça i fins i tot Melero va perdonar el quart per al Llevant en una mitja hora que retrata els barcelonistes.
SENSE AMBICIÓ
Amb el vent a favor després d’un gol de penal, el Barça es va acomodar sense llançar-se a la jugular
PLOU SOBRE MULLAT
Es va repetir la imatge desastrosa de Praga, Granada, Dortmund, Pamplona i Bilbao
RESPOSTA ANUL·LADA
Messi va marcar el 3-2, però el VAR el va anul·lar i així va acabar l’intent de reacció