“Si l’independentisme no fa autocrítica, el diàleg serà difícil ”
El líder socialista elogia la professionalitat dels Mossos davant les protestes
Ni se sap quan va començar la campanya electoral, tot i que oficialment va arrencar divendres. A Pedro Sánchez, però, no se’l veu cansat ni amb l’ànim moix. Està acostumat als mítings com ningú: ha estat cap de llista del PSOE en quatre campanyes durant quatre anys. Assegura que la seva voluntat és fer un govern d’esquerres i sap que l’economia i Catalunya ocuparan l’agenda si repeteix a la Moncloa. A Pedro Sánchez només sembla que li fa por el bloqueig polític.
L’enquesta del CIS dona entre 133 i 150 diputats al PSOE, però és anterior a la sentència del Suprem i als aldarulls als carrers de Barcelona. Com creu que afectaran les dues qüestions el resultat del 10-N?
El CIS reflecteix que el PSOE serà el primer partit per tercera vegada aquest any i que hi ha una bossa de votants indecisos. Empatitzo amb l’avorriment de molta gent, però per trencar el bloqueig actual és important saber que tots els vots compten. Sobre la sentència i les seves rèpliques socials, la ciutadania espanyola i la catalana entendran una resposta temperada i hi donaran suport. Defensem la fermesa i la proporcionalitat. M’agradaria comptar amb les forces constitucionalistes, però no és així.
Li sembla dura la sentència?
Com a president no em puc permetre qualificar una sentència. El que he de fer és acatar-la i demanar que es compleixi. L’independentisme ha de fer autocrítica. Alguns n’han començat a fer. Per exemple, l’expresidenta del Parlament va reconèixer que no van ser empàtics amb la part no independentista de Catalunya i que la majoria ara no aposta per aquesta via. Quan Torra em planteja un diàleg li dic que sí. El diàleg és important, imprescindible, urgent, però el més urgent és restablir el diàleg entre les dues Catalunyes. Ara bé, només si hi ha una condemna de la violència, un respecte a la legalitat i un reconeixement explícit de l’altra part no independentista es pot començar a obrir una etapa de diàleg després de la sentència que culmini amb un acord que lògicament pot comptar amb el suport de les forces polítiques nacionals.
Per part de qui pot venir el desbloqueig de la investidura? Del PP, de Podem...?
Sempre hem mirat a l’esquerra i Unides Podem és el nostre soci preferent, però durant els últims quatre anys han bloquejat quatre vegades la formació d’un govern progressista. És evident que tenim una afinitat en les polítiques sectorials amb Podem. La gran contradicció és que Ciutadans, que va dir que venia a regenerar la vida política espanyola i donar estabilitat, s’ha convertit en un element més de bloqueig.
Les enquestes donen una caiguda de Ciutadans. Què creu que els ha passat?
Rivera ha fet tot allò que va dir que no faria: va dir que volia regenerar la política i ha apuntalat governs del PP assenyalats per corrupció; va dir que impediria que es depengués dels nacionalistes i no ho ha fet, i diu que es un partit liberal i ha vetat el partit socialista i s’ha abraçat a la ultradreta.
Quant temps fa que no es parla amb Rivera?
No ho sé. Des d’abans d’anar a la repetició electoral, pels volts del 23 de setembre.
I amb Pablo Iglesias?
Amb Iglesias ens hem intercanviat missatges, però ara estem en una competició electoral. Sens dubte, amb qualsevol d’ells hi parlaré.
Vostè va arribar a la Moncloa gràcies a una moció de censura avalada per Podem i els independentistes. Les seves relacions amb tots ells ara són més que dolentes. Què ha passat?
Nosaltres vam plantejar una moció de censura per una qüestió de regeneració democràtica després de la sentència de la Gürtel. Sempre hem dit que faríem un govern que, entorn de l’Estatut i la Constitució, oferís diàleg a Catalunya. La crisi de convivència que pateix Catalunya exigirà temprança, temps, determinació, cap sobreactuació, però sí que s’ha d’exigir una condemna ferma de la violència i una certa autocrítica que els torni a la legalitat. A partir d’aquí podem trobar una solució.
Dona per acabat el diàleg amb el president Torra?
En el moment en què el president Torra no descarta la via unilateral, no condemna sense embuts la violència, posa en solfa la feina de les forces de seguretat davant els atacs dels violents, hi ha poc de què parlar. És molt sorprenent
que Torra m’exigeixi un diàleg quan ell mateix no l’ aplica davant polítics de forces que no són independentistes.
Seria més fàcil amb ERC?
Esquerra forma part avui dia d’un govern amb Torra, amb el partit de Puigdemont, també va presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos que per primera vegada complia el nivell d’inversió fixat per l’Estatut. Avui dia, ERC, en els fets, està alineada amb Puigdemont.
Quina seria la seva recepta per a Catalunya si aconseguís prou majoria per governar?
Primer, ser conscients que el Govern d’Espanya no vol tirar més benzina al foc de la discòrdia. No contribuirem a la fractura social; treballarem per la concòrdia. L’independentisme, però, està infravalorant la fortalesa de la democràcia espanyola. Quan diuen que és un Estat repressor i que hi ha presos polítics, els més extremistes poden justificar la violència, com fa la presidenta de l’ANC, o mirar cap a un altre costat, com el president de la Generalitat. I això és inacceptable.
Plurinacionalitat i reforma de la Constitució són termes que han caducat o continuen vigents per al PSOE?
S’ha filtrat un document que no era definitiu. Sempre hem defensat la declaració de Granada i la de Barcelona.
A Torra no li agafa el telèfon, però em consta que ha parlat amb el vicepresident Aragonès alguna vegada.
Sí, però no em faria res dialogar amb Torra perquè això significaria que hi ha una bona notícia, que ha condemnat sense embuts la violència, que ha reconegut la legalitat democràtica i l’altra part de la societat catalana que no és independentista.
Segur que no l’ha condemnada, encara?
No l’ha condemnada quan ha obert una comissió d’investigació al Parlament i una altra d’interna als Mossos. Aquí no hi ha hagut una confrontació entre la policia i els violents, sinó entre els violents i la societat catalana, i els Mossos i la policia nacional han posat en risc la seva integritat física. Si aquestes premisses es donessin, no tindria problema de parlar amb el president de la Generalitat, es digui Torra o es digui
com es digui. És el meu deure.
Amb Aragonès va ser fluida la conversa?
Em sembla un independentista raonable, però ERC no ha abandonat ni la unilateralitat ni la línia més extremista que està liderant Torra.
S’aplicaran als presos independentistes els mateixos beneficis penitenciaris que a la resta de reclusos?
Això és la desinformació de la dreta. Si amb Rajoy va pujar el vot de l’independentisme, si hi hagués Casado-Rivera-Abascal pujaria com l’escuma. La política
“S’ha demostrat la professionalitat dels Mossos”
penitenciària no la decideix l’Executiu. En última instància decidirà el Tribunal Suprem.
Vostè confia plenament en els Mossos d’Esquadra?
Jo sí. Avui dia, sí.
Què li sembla la seva actuació aquests dies i la col·laboració amb la policia nacional?
Molt positiva i esperançadora. El que s’està demostrant és professionalitat. La seva feina és garantir la seguretat i la llibertat.
Vostè mostrava la seva preocupació perquè alguns dirigents polítics justifiquin la violència. Això és una situació nova, que no s’havia vist a Catalunya.
Pot semblar provocador, però en els extrems, en la ultradreta i l’independentisme, hi ha una certa semblança, perquè estan parlant d’una única Catalunya i d’una única Espanya. I afortunadament no hi ha una única Catalunya ni una única Espanya. L’important és que l’independentisme sigui conscient que les primeres víctimes d’aquest procés són els catalans. A Catalunya ja no es parla de la fugida d’empreses, però n’hi continua havent, ni de l’impacte que té la violència per a Barcelona, que veu afeblida la reputació i les inversions i esdeveniments. És una deriva molt perillosa.
Durant els últims dies hem vist imatges sorprenents a Barcelona, la ciutat de la tolerància i el cosmopolitisme. Què ha sentit veient-les?
Tristesa i indignació. Com molts barcelonins. No deixa de ser semblant, no en la causa, del que ha passat a París o a Xile. A les democràcies consolidades hi ha elesobreactuació. ments de violència que hem de combatre.
Tenen relació aquests fenòmens amb el populisme?
A Llatinoamèrica el populisme pot tenir un sentit positiu. No m’agrada qualificar-lo de populisme. Són moviments violents que les institucions, també les catalanes, els hem de situar en la dimensió que tenen, que no és majoritària.
El PP li demana que apliqui la llei de Seguretat Nacional i li pregunta què ha de passar perquè s’apliqui.
I l’estat d’excepció i el 155. És Encara bo que hi ha el Partit Socialista governant Espanya.
S’arreglaria alguna cosa?
Aquesta mena de decisions, mesures excepcionals sobre governs que han estat elegits per un parlament, han de comptar amb la legitimitat parlamentària i amb una comprensió per part de la societat que pateix aquest atac, com va passar el 2017. A més, ja tenim jurisprudència per part del Tribunal Constitucional sobre els pressupòsits per aplicar el 155. I amb la llei de Seguretat Nacional passa el mateix. Cal tenir una resposta temperada, que no és sinònim de debilitat.
Li fa por que l’independentisme radical vulgui ocupar els col·legis electorals el dia 9?
Cal concebre tota mena d’escenaris, però tothom ha de saber que les conseqüències penals d’aquesta classe d’actuacions són molt importants.
Calvo ha advertit que el seu Govern no entendrà que Bèlgica no extradeixi Puigdemont. No és sorprenent que digui que prendrà mesures quan la resolució depèn dels tribunals belgues?
Crec que cal deixar transcórrer la feina que està fent la Fiscalia per a l’extradició. Espero que amb una sentència ferma del Suprem, la justícia belga cooperi amb l’espanyola.
Quina serà la seva prioritat si torna a ser president?
La consolidació del creixement econòmic i el repartiment just de la riquesa. Una manera de fer la política exemplar que torni la confiança dels ciutadans. I resoldre la crisi de convivència a Catalunya. En quinze mesos hem mirat de corregir la falta de diàleg institucional. La reunió de Pedralbes va ser manipulada per l’independentisme. Vam pactar una declaració i el senyor Torra es presenta amb un paper i hi posa totes les coses que diu sobre l’Estat opressor. L’important, però, és establir les bases de la confiança i el diàleg. Estic convençut que s’aconseguirà.
Recuperarà el diàleg en el punt en què va quedar a Pedralbes?
Això ja és passat. Hem de mirar al futur. Primer l’independentisme ha de fer autocrítica. A la mateixa sentència s’hi diu que l’independentisme va utilitzar el dret d’autodeterminació per forçar un diàleg amb l’Estat. I fora d’Espanya, la gran desgràcia de l’independentisme és que no té cap ressò internacional, tret de per fets violents. Si no fan autocrítica, difícilment hi pot haver un clima de diàleg. En el meu ànim hi ha això, però amb unes premisses que ara l’independentisme no està disposat a complir.
LA RELACIÓ AMB ERC
“Pere Aragonès em sembla un independentista raonable”
VIOLÈNCIA AL CARRER
“Barcelona veurà afeblida la reputació, les inversions i els esdeveniments”
MOBILITZACIÓ EL 9-N
“Tothom ha de saber que les conseqüències penals d’impedir el vot són importants”
DIÀLEG AMB EL PRESIDENT
“El rellevant és establir les bases de la confiança, però Pedralbes és passat”