Trump afronta el compte enrere per al veredicte de les urnes
Els nord-americans jutjaran Donald Trump a les urnes exactament d’aquí un any. El compte enrere i la campanya han començat.
D’aquí exactament un any els nordamericans tornaran a les urnes en el que serà un plebiscit sobre la presidència de Donald Trump, una cita electoral plena d’interrogants que es decidirà probablement en funció de com es distribueixin uns milers de vots en un grapat d’estats.
“El president Trump té una base molt lleial, però és poc probable que creixi. Els seus seguidors l’adoren, però els seus adversaris el detesten molt. La clau està en el col·legi electoral”, el sistema de repartiment de vots per estats, afirma George Edwards, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Texas A&M. “El col·legi electoral no requereix que es guanyi el vot [popular] per guanyar la presidència. Si el president perd una petita quantitat de vots a Pennsilvània, Wisconsin i Michigan, no pot guanyar la reelecció”, diu en una entrevista amb aquest diari.
El 2016 Trump va guanyar la presidència malgrat haver perdut el sufragi popular per 2,6 milions de vots contra el seu rival demòcrata, una situació que es podria repetir el 2020. O no: el país també es podria trobar amb un mapa electoral tenyit de blau, el color dels demòcrates, encara que realment hi hagi una diferència de vots molt estreta entre Trump i el seu rival, i la divisió del país continuï sent igual de profunda. La reconquesta dels tres estats esmentats per Edwards, on la victòria republicana es va decidir per 46.765, 22.177 i 10.704 vots respectivament, és prioritària per als demòcrates.
Com més disputat és el resultat electoral, més possibilitats hi ha que tingui lloc la “inversió” col·legi/vots, segons un estudi de la
Universitat de Texas, amb seu a Austin. Si les eleccions es decideixen per una diferència del 2% dels vots de fa tres anys, hi ha un 32% de probabilitats que la Casa Blanca acabi en mans del partit amb menys vots. Si el marge es redueix a la meino tat (1,3 milions de vots, un 1% de l’electorat), les probabilitats que es repeteixi el fenomen, registrat els anys 1824, 1876, 1888, 2000 i 2016, es disparen a un 45%.
“El col·legi electoral és un sistema terrible per triar el president i funciona com es pretenia”, cosa que fa que sigui “menys legítim” als ulls d’una part de la població, afirma Edwards, especialista en història presidencial dels Estats Units. Les opinions sobre el tema, tot i això, “han esdevingut altament polititzades”. El sistema d’elecció indirecta del president, descartat per altres països al llarg de la història, actualment afavoreix els republicans –forts en estats menys poblats, la veu dels quals pretén fer que sigui tan rellevant com la dels estats més populosos– i no hi ha aparences de reformar-lo.
Als molts interrogants que envolten el resultat d’aquestes eleccions s’hi afegeixen els efectes de l’impeachment del president, un procés que al marge de com s’acabi agreujarà probablement la divisió que pateix el país. Trump està convençut que als demòcrates el tret els sortirà per la culata. “Han creat una majoria enfadada” que votarà contra ells el 2020, va assegurar als seus simpatitzants abans-d’ahir a la nit en un míting a Mississipi.
Ara com ara, l’impeachment de Trump és un tema profundament divisiu. Tot i que segons un sondeig
Com més disputat és el resultat, més probable és perdre en vots però guanyar la Casa Blanca UN SISTEMA “CONTROVERTIT” “El col·legi electoral és un sistema terrible per elegir el president”, afirma George Edwards
de Harvard CAPS/Harris un 57% creuen que és just que s’investigui el president, només un 49% dels nord-americans donen suport a fer que sigui no només impugnat sinó tret de la Casa Blanca, una idea a què s’oposen un 47%, segons una enquesta d’aquesta setmana del diari The Washington Post i la cadena ABC. Per bé que el suport al procés ha augmentat molt des que van sorgir les revelacions sobre les pressions de Trump a Ucraïna per al seu benefici polític, només ha guanyat suports entre els demòcrates. La successió de testimonis perjudicials per al president gairebé no ha fet canviar d’opinió els republicans, tot i que hi ha algun moviment. Segons el sondeig del Post , la popularitat del president entre els votants conservadors ha passat d’un 87% al juliol a un 74% a l’octubre. A escala nacional, el percentatge de nord-americans que donen suport a la seva gestió és d’un 38%, o d’un 40,9% segons la mitjana de sondejos nacionals. “Ni els seus èxits ni els seus fracassos polítics, ni l’impeachment han afectat gairebé gens la seva popularitat entre els republicans. Aquesta estabilitat suggereix que en aquestes eleccions la clau serà no la popularitat sinó l’entusiasme dels votants, que és una cosa sobre la qual sovint no es pregunta”, explica des de Milwaukee Phil Rocco, professor de Polítiques de Marquette University, que creu que les eleccions a Wisconsin es poden decidir en funció del que passi a tres comtats al voltant de la capital. “Són focus de suport de Trump i caldrà veure quines projeccions de participació hi ha tant per als republicans com per als demòcrates, que miraran d’assegurar-se que la gent vota”.
Al marge de les diferències per estats, la impopularitat del president no hauria de fer que els demòcrates es refiessin gaire del resultat. “És un error centrar-se en aquest punt”, diu per la seva part el professor Larry Jacobs, expert en política dels Estats Units de la Universitat de Minnesota. “Trump s’enfrontarà a un demòcrata que, després dels milions que la seva campanya es gastarà en anuncis per atacar-lo, serà tan impopular i odiat com ell o ella”.