Perduts en la retòrica
El municipi gironí d’Amer –d’on és natural Carles Puigdemont– va declarar la seva independència d’Espanya a finals de setembre, com recordava el professor Albert Branchadell en un article al diari
Ara. En realitat, els regidors d’aquesta població es van constituir en Consell Local per la República d’Amer, que és “l’única institució local lliure i no sotmesa als poders de l’Estat espanyol”, i van declarar el seu territori lliure i sobirà. El filòsof barceloní Francesc Pujols va escriure al seu Concepte
general de la ciència catalana que “quan Catalunya sigui reina i mestra del món, la nostra reputació serà tal, i l’admiració que se’ns manifestarà arribarà a tals cims, que molts catalans no s’atreviran a dir el seu origen i es faran passar per estrangers”. Però mentre no ens trobemenaquestmoment,seriainteressantnoperdre’nsenretòriques ni en disbarats. Ja arribarà el dia que el món s’extasiï amb les genialitats d’alguns. Mentrestant, es recomana el seny, la mesura i la intel·ligència.
No és fàcil entendre on condueix el dret a decidir dels amerencs, sobretot quan els catalans independentistes dubten molt seriosament que el procés acabi en la independència. D’acord amb el sondeig anual de l’Institut de Ciències Polítiques, cada vegada són menys els que ho pensen. Concretament són només l’11% (el 2015 arribaven al 17%) els que creuen que l’actual pugna amb l’Estat conclourà en una república catalana. Un 26% opina que simplement s’acabarà abandonant el procés. De totes maneres, es manté en un 46% el percentatge dels catalans que asseguren que votarien sí en un referèndum.
Contrasta l’accelerament que vol imprimir l’univers de Waterloo al procés amb l’escepticisme creixent dels independentistes. O potser és l’explicació a les seves presses. Els possibilistes d’aquest món estan expectants. I tot i que encara se’ls escolta poc per temor que els assenyalin com a traïdors, no és menys cert que al carrer creix el pragmatisme per sobre del soroll d’aquests dies. Francesc Pujols també va escriure que arribarà un dia que “més valdrà ser català que milionari”. Però mentre arriba aquesta data assenyalada, el més recomanable és una mica de calma i no cometre més errors.