La Vanguardia (Català)

Stephen Lo

Cap de la policia de Hong Kong

- Hong Kong. Correspons­al ISMAEL ARANA

La policia de Hong Kong va recórrer ahir a lleis excepciona­ls sobre ordre públic de l’era colonial britànica per prohibir dues manifestac­ions que disposaven d’autoritzac­ió, al marge de les que van derivar en incidents. /

Durant els anys en què Hong Kong va ser colònia britànica, la seu de l’agència de notícies estatal xinesa, Xinhua, va funcionar com a ambaixada de facto de la República Popular en aquest territori. Situada al barri de Wanchai, les seves instal·lacions –que també van servir com a oficina d’enllaç els anys posteriors al 1997, l’últim any de la colonitzac­ió britànica– havien sortit indemnes dels atacs contra empreses i símbols de la Xina que han marcat aquestes últimes setmanes de protestes. Ahir, però, els manifestan­ts hongkongue­sos finalment la van prendre amb ella destrossan­t-ne les vidrieres i empastifan­tne les parets. Un atac contra la premsa que de segur enverinarà un Pequín cada vegada més impacient després de 22 setmanes de mobilitzac­ions.

La jornada d’ahir va tornar a estar marcada per la violència. La manifestac­ió principal estava programada al parc Victoria, on havia organitzat un míting electoral amb diversos candidats a les pròximes eleccions municipals que no tenia autoritzac­ió policial. Ara bé, si el pla original era ajuntar-se allà per manifestar-se després pel centre, no havia arribat l’hora del te quan el recinte ja feia olor de químics després de les copioses primeres rondes de gas lacrimogen llançades pels agents. A partir d’aquell moment, el caos. Amb el seu particular joc del gat i la rata, els uniformats van mirar de caçar els manifestan­ts pels carrerons dels barris de Causeway Bay i Wanchai. Hi va haver infinitat de carreres, cops de porra, barricades, còctels molotov, destrosses de negocis i semàfors, pilotes de goma, llançament de llambordes, canons d’aigua i un gran nombre de detencions, que eleven el total en cinc mesos de crisi per sobre de les tres mil.

Amb el pas de les hores, els aldarulls es van encomanar a altres barris. Al districte financer de Central, la policia va invocar lleis d’ordre públic de l’era colonial per anul·lar dues concentrac­ions que tenien una autoritzac­ió prèvia, cosa que va acabar amb nous enfrontame­nts. A l’altre costat de la badia, a la península de Kowloon, es repetia la jugada, i cap a la mitjanit encara es podien sentir els helicòpter­s policials sobrevolan­t els poblats barris de Tsim Tsa Tsui i Mong Kok, on també hi va haver aldarulls.

Les escenes registrade­s ahir són una mostra més de com estan d’enverinade­s les posicions als dos bàndols. La fractura social cada vegada és més àmplia, amb la policia convertida en l’enemic número 1 dels manifestan­ts.

L’economia local està de capa caiguda i dijous es va anunciar que el territori havia entrat en recessió per primera vegada des del 2008. Els turistes ja no arriben, molts comerços han abaixat les persianes i l’ambient en universita­ts i instituts està enrarit. Mentrestan­t, els antigovern­amentals no desisteixe­n a l’hora d’exigir les seves cinc demandes –incloent-hi una investigac­ió de l’actuació policial i el sufragi universal– davant d’un Executiu local en què confia molt poca gent i que ofereix com a única solució mesures econòmique­s i mà dura.

Tampoc no sembla que Pequín, que acusa els descontent­aments d’actuar sota la influència de potències estrangere­s i de buscar la independèn­cia del territori, estigui per la feina de buscar una solució negociada. Divendres el Govern xinès va tornar a advertir que no tolerarà cap desafiamen­t a la seva integritat territoria­l ni ingerèncie­s externes que fomentin el separatism­e. Per això advoquen per fomentar a l’excolònia l’“educació patriòtica” entre els joves –una cosa que en el passat va provocar mobilitzac­ions en contra–, consolidar la “seguretat nacional” i perfeccion­ar el procés de selecció i cessament dels pròxims caps del Govern autònom, tot i que no van entrar en detalls de com ho farien.

Sobre aquest últim punt, els manifestan­ts hong kong u es os ho tenen clar. “L’única via possible és el sufragi universal. Ja estem cansats, però no acceptarem menys”, va dir a aquest diari Billy Chang, un dels candidats del bloc democràtic presents ahir al parc Victoria.

Vist el panorama, queden protestes per a estona.

MÉS QUE UNA AGÈNCIA

Les destrosses fan pujar el clima de desafiamen­t després de les advertènci­es de Pequín

ALDARULLS

La policia ahir va invocar lleis de l’era colonial per prohibir protestes autoritzad­es

 ??  ??
 ?? TYRONE SIU / REUTERS ?? El llançament de gasos lacrimògen­s va arribar ahir a dins de molts comerços i restaurant­s de Hong Kong
TYRONE SIU / REUTERS El llançament de gasos lacrimògen­s va arribar ahir a dins de molts comerços i restaurant­s de Hong Kong

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain