“La impopularitat de Trump és irrellevant”
Allan Lichtman, professor d’Història i autor de ‘The keys to the White House’
No m’escolten!”, es lamenta l’historiador Allan Lichtman, professor emèrit de l’American University i autor del llibre The keys to the
White House (Les claus de la Casa Blanca), un sistema d’anàlisi que li ha permès predir amb èxit el resultat de totes les eleccions presidencials des del 1994, incloent-hi la victòria de Trump del 2016. El seu mètode es basa en el comportament del partit que governa la Casa Blanca, no en el que fa l’oposició.
El seu consell? Oblidar-se de les creences populars que promouen els sondejos, els consultors i, ehem!, la premsa. Escolteu...
Fa mesos que vostè deia que els demòcrates haurien de fer un
impeachment a Trump si volien guanyar les eleccions. Ho han fet i ara sembla que no els ha anat malament, però llavors semblava realment atrevit.
Oh, sí, molt, sens dubte [riu].
Per què creu que ajudarà a treure Trump de la Casa Blanca?
Una de les tretze claus del meu sistema de predicció és la de l’escàndol. Si Trump acaba sent el tercer president impugnat pel Congrés, després d’Andrew Johnson el 1868 i Bill Clinton el 1998, això activarà la clau de l’escàndol. Hi hauria una clau més contra ell. Al marge del que passi al Senat, aquesta clau en pot desencadenar d’altres i pot fer que algun republicà li disputi la nominació, que aparegui un independent o un nou aspirant demòcrata...
Els demòcrates tenen pressa per liquidar el procés perquè no coincideixi amb les primàries i la campanya. És una estratègia...
Equivocada. No s’haurien de posar terminis a un impeachment, perquè no se sap mai el que acaba sortint. Si ni tan sols tenen els registres financers de Trump, ves a saber què en pot sortir, d’allà! El partit del president que ha estat impugnat no ha guanyat mai les següents eleccions.
Els demòcrates confien en la impopularitat de Trump: fins a quin punt és important?
Gens. És irrellevant. En el meu sistema aquesta clau no hi és. Al Gore era bastant popular però els demòcrates van perdre. George W. Bush no era gaire popular el 2004 i va guanyar. Trump no era el més popular i va guanyar. No ho pots saber mai. En dues de cada tres ocasions els sondejos l’encerten, però en una de cada tres s’equivoquen. Hi va haver professors de Princeton que van veure les enquestes el 2016 i van dir que Hillary Clinton tenia un
99% de probabilitats de guanyar.
Què li sembla el debat demòcrata sobre el perfil més elegible?
Irrellevant. És una cosa totalment impredictible. Els demòcrates van pensar que havien triat bons candidats amb Michael Dukakis (1988), Gore (2000), John Kerry (2004) o Clinton (2016). Tots amb sobrada experiència, centristes... Tots van perdre. Realment no
tenim ni idea de qui és elegible.
Part del partit creu que Elizabeth Warren no funcionaria perquè és massa progre i...
No m’escolta. Els temes, la ideologia, el centrisme del candidat és irrellevant, no es pot predir! Disculpi’m, és que fa trenta anys que dic aquestes coses i no m’escolten. Qui pensava que Trump era elegible? Qui pensava que Reagan, tan conservador, era elegible el 1980? Doncs va guanyar, i per golejada.
Quina va ser la clau perquè Trump guanyés el 2016?
No va guanyar: els demòcrates van perdre. No es tracta del que va fer que fos elegit sinó de què va fer que els votants rebutgessin el partit que hi havia a la Casa Blanca. La clau va ser la lluita interna del partit, que només s’aplica al partit que hi ha al poder. Què més divisiu que els debats republicans del 2016? O que el duel Obama-Clinton del 2008?
Per què persisteix aquesta saviesa convencional sobre les eleccions?
És el que jo anomeno complex político-industrial: les empreses de sondejos, els consultors polítics i els mitjans.
S’atreveix a predir ara qui guanyarà el 2020?
Oh, no. M’hauria de pagar molts diners perquè ho fes.
“No es pot predir quin candidat és més elegible; realment no en tenim ni idea”