Els maldecaps de Von der Leyen per formar la seva Comissió Europea
Vetos de comissaris, retards i la incògnita britànica en torpedinen l’arrencada
L’alemanya Ursula von der Leyen no ha començat amb bon peu l’etapa europea. Abans d’estrenar-se en el càrrec de presidenta de la Comissió Europea, ja suma tres derrotes puntuals, un retard amb risc d’allargar-se i una incògnita per resoldre.
A més, està mostrant dificultats d’entesa amb el Parlament Europeu. Si al juliol, en el seu discurs de presentació va molestar els seus, els populars, amb reivindicacions progressistes destinades a guanyar-se el centreesquerra; passat l’estiu, ha indisposat socialistes i liberals amb detalls com una vicepresidència per “protegir el model de vida europeu” que tindrà a càrrec seu la migració, cosa que aquests grups consideren un regal al llenguatge dels populistes i l’extrema dreta.
Res irresoluble, i encara subjecte a negociació, però el terreny no és pla. I, sobretot, el retard ja confirmat d’un mes es pot allargar molt més. La comissió Von der Leyen hauria hagut d’entrar en funcionament l’1 de novembre, però el rebuig de tres dels candidats a comissari, les seves tres derrotes puntuals, ho ha impedit, i obliga l’equip de Juncker a exercir d’executiu en funcions, amb les limitacions que això comporta, cenyintse exclusivament als afers corrents i a les emergències, i amb molta gent en procés de sortida.
Ara l’objectiu és acabar la ratificació dels tres comissaris que falten per a l’1 de desembre, però aquest nou calendari amenaça de ser incert i ja hi ha veus que apunten a un retard fins al gener.
El gran cop d’efecte en aquest procés d’examen parlamentari va ser el veto a la francesa Sylvie Goulard, cosa que va suposar una humiliació per al president Emmanuel Macron. Abans, havien caigut al primer filtre, el dels potencials conflictes d’interessos, la romanesa Rovana Plumb, i l’hongarès Laszlo Trocsanyi. Els va vetar la comissió d’Afers Legals del Parlament, en una decisió inèdita.
Però, després va arribar el plat fort, amb el rebuig de la candidata apadrinada per Macron, una Sylvie Goulard de qui ningú no dubtava de les competències, però que arribava arrossegant investigacions judicials pels anomenats llocs de treball ficticis, pagaments a assistents parlamentaris que no exercien tal tasca. Aquest llast, unes audiències poc convincents i l’animadversió dels populars cap a Macron, van conduir al veto.
Eliminada la candidata, Macron va centrar els seus esforços a conservar la poderosa cartera que tenia destinada, Mercat Interior amb l’afegit de l’acabada de crear direcció general d’Indústria de Defensa. Va aconseguir les garanties de Von der Leyen i va posar un altre nom sobre la taula, un executiu de primer nivell, però que aixeca suspicàcies sobre possibles conflictes d’interessos. Es tracta de Thierry Breton, antic ministre d’Economia en l’època de Chirac i actualment president i director executiu d’Atos, una de les principals empreses de tecnologia de la informació a escala mundial. La dificultat pot venir pel fet que s’encarregarà precisament de controlar el sector industrial en què des de sempre s’ha mogut. El Parlament l’analitzarà amb lupa.
Pel que fa a Hongria, una vegada eliminat el seu primer candidat, va presentar el seu actual ambaixador davant la UE, Oliver Varhelvi, amb qui col·loca una persona que coneix perfectament el món comunitari, tot i que arriba amb reputació de ser més orbanita que el mateix Orban. Una dificultat addicional ve de Romania. Vetada la seva primera postulant, ara és el país el que està en crisi, amb un govern socialista en funcions enfrontat obertament al president conservador. La primera ministra, Viorica Cacila, va enviar un nou candidat a Brussel·les, cosa que va provocar l’enuig del president Kalusi Iohani, que ho va considerar “un gest irresponsable, que desafia tant els ciutadans europeus com els socis
La comissió Juncker continua en funcions fins al desembre o al gener pel retard del nou equip
europeus”. En definitiva, el que està en joc, i a cop de colze net, és el color polític del comissari que Romania enviarà a Brussel·les. Vist l’enfrontament, Von der Leyen va aparcar la proposta i espera que li arribi un nom més consensuat.
El problema és que es van allargant els terminis, i a més, també sorgeix la incògnita britànica. La decisió de dilluns, en què es va prorrogar el Brexit fins al 31 de gener, inclou un recordatori al Regne Unit que, ja que continuarà sent membre de ple dret de la Unió Europea, ha d’enviar un comissari a Brussel·les. Londres va acceptar la decisió, però no s’ha pronunciat explícitament sobre si nomenarà algú per a una missió tan breu i estranya en un país que ja està situat a la rampa de sortida.
El procediment que han de seguir els tres o quatre comissaris restants és l’habitual. En primer lloc, examen de potencials conflictes d’interessos davant la comissió d’Afers Legals, allà on ja van caure dos candidats; per després passar una audiència pública de tres hores davant la comissió que s’ocupa de les seves competències. És la teòrica prova de foc, on va ensopegar la francesa Goulard. Després d’aquests exàmens, la Comissió Europea al complet s’ha de sotmetre al vot del ple del Parlament.