Casado posa els barons d’exemple del seu govern
El líder del PP vol transmetre una imatge d’experiència
Andalusia dijous, Galícia dissabte i avui Madrid. El president del PP, Pablo Casado, es recolza en els seus barons per traslladar la idea que sap el que ha de fer malgrat la seva inexperiència de govern, i com a exemple de bona gestió. Què faria Casado a la Moncloa?, doncs el que fa Alberto Núñez Feijóo a Galícia, Juan Manuel Moreno a Andalusia, Isabel Díaz Ayuso a Madrid o Alfonso Fernández Mañueco a Castella i Lleó.
Aquesta gestió, aquesta bona gestió, davant la manera de governar de Pedro Sánchez. Aquesta és la comparació que el president del PP vol que cali entre un bon nombre d’electors que per sobre de la ideologia valoren la manera de govern i l’experiència de gestió, aquesta que Casado no té.
I per acabar de convèncer els possibles votants, el líder popular també exhibeix els seus últims fitxatges, que l’acompanyen en la seva candidatura, a Madrid. Són les exministres del PP, tant amb José María Aznar com amb Mariano Rajoy de presidents, i que representen un clar exemple del govern que Casado vol liderar: Ana Pastor, Elvira Rodríguez, Isabel García Tejerina.
Presidents autonòmics i exministres que en les eleccions anteriors no van tenir el protagonisme que ara els confereix el president popular, i amb un valor afegit que no va ser prou explotat per Pablo Casado.
Recórrer a aquestes personalitats populars serveix al PP, a més, per donar un missatge d’unitat després que el mal resultat de les eleccions generals de l’abril, i el fet que no reconegués els seus errors i el mal resultat de l’estratègia de dretanització, provoqués un divorci entre els principals barons, el gallec Núñez Feijóo i l’andalús Moreno Bonilla, i la direcció nacional del partit.
Aquestes desavinences s’han oblidat, almenys fins als resultats del 10-N, i Casado pot presumir d’equip i de combinació de renovació i experiència, de capacitat de govern. Especialment amb una crisi econòmica en potència, de la qual el líder popular parla contínuament i que serà un dels temes estrella la setmana vinent, tant en el debat que faran demà els candidats de tots els partits, com en els dies successius, quan es coneguin alguns indicadors econòmics. En primer lloc, la xifra d’atur, que se sabrà dimarts, i que Casado sospita que serà una mala dada, tenint en compte que ja ha estat negativa els últims mesos.
L’economia és una de les dues qüestions que el Govern haurà d’abordar, insistia encara ahir Pablo Casado, i de manera inajornable. L’altra, la situació territorial, és a dir Catalunya, amb el desafiament independentista encara viu. Un assumpte que Pablo Casado utilitza des de dos vessants, com a necessitat de tenir un govern fort i cohesionat que faci front a les decisions que es prenguin des de les institucions catalanes, en una clara apel·lació perquè s’enforteixi el suport al PP, i no tant a Vox o a Ciutadans, però sobretot com a arma llancívola contra el president del Govern central en funcions i les seves intencions, diu, de recuperar “el govern Frankenstein”.
El que el PP ofereix per a Catalunya és “recuperar l’agenda de la concòrdia i la convivència”, al contrari de Sánchez, apunta Casado, “que manté quaranta acords” amb els secessionistes, que insisteix que “Espanya és un Estat plurinacional” i que demostra que “no sap què és una nació”.
El PP té clar que Espanya és una sola nació “diversa i plural, però que ha de seguir unida”. Per això creu que Pedro Sánchez no pot continuar de president del Govern espanyol: “Els que han llançat gasolina al foc, donant tot el que els demanava la independència, no poden ser els qui mantinguin aquesta unitat d’Espanya”.
Però Pablo Casado es troba amb un hàndicap quan vol que cali aquest missatge: el convenciment àmpliament estès que qui guanyarà les eleccions és el PSOE i Pedro Sánchez. I contra aquest missatge es va rebel·lar ahir a Galícia, on va proclamar que el PP és “l’única opció de canvi” als que no volen que continuï governant Sánchez. És més, vol contrarestar el pessimisme dels votants de centredreta que no creuen en les seves possibilitats i els assegura que tenen avui “les mateixes opcions d’arribar al Govern que Sánchez”, que PSOE i PP estan “en un empat tècnic”, deixant veure que encara hi ha partit per jugar, i que encara queda una setmana, que no està tot el peix venut.
El candidat popular demana als votants que es preguntin qui afrontarà millor la crisi i la situació territorial