L’agitació
La setmana de campanya estarà marcada pels possibles aldarulls a Catalunya amb motiu de la visita del Rei i potser durant el cap de setmana electoral. La temptació d’entorpir el 10-N no seria una protesta, sinó un acte antidemocràtic.
Venen dies difícils. Catalunya viu una mena de rèplica dels convulsos esdeveniments de fa dos anys. Una bona part de l’independentisme social creu que està davant d’una segona oportunitat. El sotrac ha agafat Espanya sumida en una repetició electoral. Els riscos que la cita del 10-N se celebri en una situació d’excepcionalitat que doni un tomb imprevist als resultats no són negligibles.
Els avisos per part de dirigents independentistes sobre l’estímul que suposaria la sentència per a la mobilització al carrer van ser nombrosos. Però el desànim que es percebia en les últimes manifestacions i les desavinences entre els partits del Govern van oferir una imatge distorsionada del que podia passar després de la decisió judicial. I la Moncloa va subestimar la resposta a Catalunya quan va plantejar les eleccions.
Catalunya és l’eix de la campanya. Pedro Sánchez enarbora el lema “Fermesa i proporcionalitat”, un missatge que va modulant en funció del moment. Segons passen els dies va posant més l’accent en la fermesa, tot i que ara per ara es resisteix a aplicar mesures d’excepcionalitat com les que li demanen el PP (llei de Seguretat Nacional) o Ciutadans (article 155). Seria entrar en una espiral en què sempre hi ha qui ofereix més duresa com més a la dreta estigui. La qüestió és si els esdeveniments dels pròxims dies permetran a Sánchez mantenir aquesta posició sense que sembli que perd el control de la situació.
Mantenir el control. Aquesta és la clau per a la Moncloa, que els votants percebin que el Govern domina la situació per més disturbis que s’originin a Catalunya. Els desordres poden tornar els dies vinents amb motiu de la visita del Rei, però els temors més grans –tant de bo infundats– se centren en el cap de setmana de la votació.
A l’entrevista amb Sánchez que avui publica La Vanguardia, el president en funcions assegura que confia plenament en els Mossos d’Esquadra. Tot i això, la policia catalana se sent desprotegida davant del qüestionament per part dels seus superiors polítics.
El conseller d’Interior, Miquel Buch, s’ha convertit en l’escut dels Mossos davant del president de la Generalitat, Quim Torra. Però la seva continuïtat no està ni de bon tros garantida. Es dona per fet que serà cessat: el que és determinant és si passarà abans o després del 10-N. En el primer cas, aquesta confiança manifestada per la Moncloa s’esvairia i això podria tenir conseqüències. Sánchez no es pot permetre que les mobilitzacions independentistes interfereixin en el desenvolupament de la jornada electoral sense prendre mesures contundents per impedir-ho.
Totes les decisions que es prenguin els dies vinents tenen un efecte en el vot. Al
Departament d’Interior s’especula amb la possibilitat que hi hagi detencions de suposats líders del Tsunami Democràtic, ara en l’anonimat. Al Govern central hi ha el convenciment que els actes violents estan instigats des d’instàncies polítiques. Els partits independentistes han renunciat de facto a la desobediència institucional i han externalitzat la resposta a la sentència traslladant la pressió al carrer. Ja no es tracta de les clàssiques manifestacions controlades per l’ANC, però tampoc no es fan responsables dels aldarulls i afirmen que el Tsunami només encarrila el malestar mitjançant la “desobediència civil pacífica”.
Els Mossos esperen reforços dels altres cossos de seguretat de l’Estat per garantir la votació del 10-N. No serà fàcil si, com temen, hi ha voluntat d’entorpir la jornada. L’1-O es va evidenciar la complexitat de cobrir tots els col·legis. La policia catalana compta amb la confiança del Govern central per vetllar per la votació el dia 10 en contra d’un sector de l’independentisme. Fa dos anys la cúpula dels Mossos va acabar processada, presumptament per no impedir una votació declarada il·legal, però avalada pel Govern independentista i sota la mirada recelosa de l’Executiu del PP.
La important presència policial del cap de setmana vinent als col·legis electorals ja resulta una anomalia per ella mateixa. Només que s’origini algun incident esporàdic, la seva difusió proporcionarà munició electoral per a les opcions més extremistes. Els últims dies s’han escoltat per part de líders independentistes arguments peregrins sobre què és o no és no-violència. Doncs bé, votar sota la síndrome de l’agitació podrà ser una forma de protesta, però segur que no és la més democràtica.
mdgarcia@lavanguardia.es