El fragment
Ales mans d’un gran terrissaire, acostumades al fang, van arribar unes pàgines en forma de llibre, titulat amb la paraula que en japonès s’utilitza per dir primavera. El terrissaire va plorar al llegir aquella història i va decidir compartir-la; li’n va regalar un exemplar a un altre terrissaire que, commogut pel gest, la va recomanar a la seva companya, professora de ioga que al final de les seves classes acostuma a llegir als seus alumnes algunes paraules de llibres que li han interessat.
La mestra yoguini va triar un fragment de les pàgines d’aquella primavera per acabar les sessions de la setmana i, emocionada, va escriure a l’autora un missatge d’agraïment, si bé va pensar que no rebria cap resposta. Aquell mateix dia li va arribar, pel contrari, un comentari de gratitud per part de l’escriptora, que va resultar ser també yoguini i que es va interessar per participar en les seves classes, a les quals tot seguit va ser convidada. Allà que se’n va anar feliç l’autora amb la seva estoreta penjada de l’espatlla i allà que va gaudir d’algunes de les millors pràctiques de la seva vida. A més a més i per a la seva alegria es va trobar la presència de Lolita i Shirito, dos savis gats, animals amb què sempre entaula una connexió profunda i particular.
La mestra de ioga va veure com de bé que s’entenia amb els seus felins i se li va ocórrer oferir la casa a l’autora, nòmada empedreïda i per tant sense llar fixa, perquè visqués allà durant els dies en què la professora s’havia d’absentar amb la família per un viatge imminent. L’autora va acceptar de seguida i va quedar travada una d’aquelles complicitats destinades a transcendir. Van acordar fer el trasllat el diumenge següent. A l’arribada a la casa, tan gatuna com hospitalària, es va trobar l’escriptora amb un regal inesperat que li enviava pel seu aniversari el gran terrissaire de mans acostumades al fang a qui encara no coneixia en persona: un llibre titulat El fragment, de Linda Sue Park. Era la història d’un mestre terrissaire; l’autora la va devorar i la va plorar el primer dia i mig d’estada al nou domicili. Va decidir que, quan tornessin els seus habitants i ella partís, els deixaria El fragment perquè el llegissin i va comprendre que, també i sens dubte, allà quedaria escrit un fragment del seu múltiple cor.