Efectes secundaris
Nova onada d’indignació a Espanya per una sentència sobre una violació en grup. Els cinc animals que van violar una nena de 14 anys a Manresa el 2016 han estat condemnats per abús sexual i no per agressió sexual. La mateixa tipificació que en el cas de La Manada de Pamplona, amb l’agreujant que ara no hi ha discussió sobre si hi va haver consentiment o no, la noia estava inconscient. El tribunal ha aplicat la llei, que posa l’accent en la intimidació sobre la víctima. Com que la víctima, en estar inconscient, no podia ser intimidada, no va ser agredida. No cal afegir res més a la perversitat de l’argument. Sobretot, havent-hi el precedent dels Sanfermines, en què el Suprem va fixar jurisprudència esmenant la sentència inicial. L’Alt Tribunal va sentenciar que l’actuació en grup ja és prou intimidatòria sense que calgui, a més, demostrar si la víctima es va resistir o no. Aquest cas va obrir la porta a una imminent reforma del Codi Penal per introduir aquest matís i, de passada, eliminar la distinció entre abús i agressió sexual perquè tot siguin agressions i només calgui precisar-ne el grau. On és aquesta reforma? Als llimbs on hi ha totes les coses urgents del país des que vivim permanentment en una campanya electoral que només parla de Catalunya i d’independència.
Aquests són els efectes secundaris d’una gestió i una agenda política que només posen el focus en el que genera titulars i vots, i no pas en la gestió i les necessitats socials. Quan la política i els polítics es converteixen en el problema i no en la solució, no és només per la seva mediocritat i manca de lideratge. És perquè el ciutadà té clar que està desprotegit davant els problemes i que el seu vot gairebé mai serveix per solucionarlos. Milers de ciutadans surten al carrer demanant ser escoltats. Com a molt, hi va algú a fer-se una foto i el problema continua allà, sobre la taula. Fins i tot quan hi ha consens per abordar les urgències. El llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, va dir que el canvi legislatiu sobre la violència sexual estaria enllestit “en setmanes”. Què ha passat amb tot allò que es va prometre per protegir els nens orfes, víctimes de la violència masclista sobre les seves mares? Se’ls continua deixant sols, a mercè de l’embolic burocràtic, batallant per no caure sota la tutela dels assassins. Són només dos exemples dels efectes secundaris de tant tacticisme i electoralisme barat. Segur que vostès poden completar la llista fins a l’embafament. I fins a l’infinit.
La gestió i l’agenda política només posen el focus en el que genera titulars i vots