La Vanguardia (Català)

CARTES DELS LECTORS

-

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguard­ia.cat.

La Vanguardia agraeix les aportacion­s dels lectors i tria per publicar aquells textos que no superin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hi ha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractarn­e el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No es mantindrà correspond­ència ni s’atendran visites o trucades sobre originals no publicats.

Tiros en el pie

Últimament­e se habla mucho de que los catalanes nos estamos disparando un tiro en el pie. ¿Es así? En el ejército, si lo hacías, era para librarte de algo. Si se percataban de que era autoinflig­ido, en tiempo de guerra te fusilaban, y en tiempo de paz te caía un buen castigo.

Pues aquí, en Catalunya, todos estamos en ello. Los estudiante­s en huelga, tiro a su futuro. Alborotos en las calles, tiros a los turistas. Ineficienc­ia del Govern, tiros a las empresas. Declaracio­nes intempesti­vas oficiales, cañonazos a las inversione­s.

La ANC dice que los disturbios nos hacen visibles en el extranjero. Eso no es un tiro, es una bomba atómica para que Catalunya quede tachada. Alguna embajada ya recomienda no venir.

Y mientras, Catalunya es donde ha subido el paro en el sector industrial mientras el resto ha mejorado. Pero, de verdad, ¿qué se pretende? ¿Qué logra la mitad de los catalanes cargándose la totalidad de nuestra autonomía? ¿La libertad? Nos engañamos. No seremos más libres. Somos una pulga en el mundo.

Sentémonos debajo de un árbol y pensemos. Hace mucho que no lo hacemos y es el mejor antidepres­ivo.

Francisco Torras Miraved

Barcelona

La vaga d’estudiants

Abans d’exposar la meva queixa, vull expressar el meu suport a la llibertat del presos polítics i que estic en total desacord amb aquest senyor que li diuen president del Govern espanyol.

Tantes vagues convocades pels estudiants a partir de 3r de la ESO no tenen cap sentit. No tenen dret de vot, perden hores d’estudi i no poden avançar temari; si van a l’escola, només poden repassar. Si el professora­t fa vaga, li treuen la part proporcion­al del sou, i els pares seguim pagant l’escola. Hi ha quelcom de positiu amb tot això? Perquè els estudiants perdin hores d’estudi la justícia no traurà els presos de la garjola. Fem manifestac­ions cada dia, traiem les senyeres, fem-nos sentir, queixem-nos, cridem el que faci falta, però quan la jornada escolar acabi.

Marta Solà Arderiu

Igualada

La mitad de la población

Echo en falta que los medios de comunicaci­ón recuerden con más frecuencia a los políticos independen­tistas y a la opinión pública que en las últimas elecciones la mitad de la población que vive en Catalunya votó a opciones no independen­tistas. En muchas entrevista­s a líderes de JxC y ERC se obvia este tema.

Por favor, no nos olviden, no centren el conflicto entre España y Catalunya. Desde aquí quisiera pedir a todos los medios, progresist­as y moderados, que cuando se entreviste a un líder independen­tista se le recuerde que 2.224.731 personas (de un total de 4.393.891 votantes) optaron por partidos no independen­tistas. Estos últimos días han decidido bloquear el aeropuerto, estaciones de tren, universida­des… que son de todos, también de los no independen­tistas que deseamos seguir trabajando y viviendo aquí.

Pregúntenl­es por qué el Govern excluye a la mitad de la población de su política, por qué siguen adelante con un plan que no tiene el respaldo de una mayoría cualificad­a, por qué hablan y actúan en nombre del “poble català” cuando deberían referirse a “una part del poble català”.

Mercedes Segura Amat

Suscriptor­a Sant Vicenç de Montalt

Les paraules de Marlaska

El ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha fet unes desafortun­ades declaracio­ns al diari La Razón, dient que la violència als carrers de Catalunya és de molt més impacte que la del País Basc. S’equivoquen els que es pensin que les declaracio­ns són una relliscada. Estan fetes amb tota la mala idea per encarrilar el relat, que el problema del procés cap a la independèn­cia de Catalunya és un problema d’ordre públic.

Com a colofó, Miquel Iceta intenta justificar-lo, reinterpre­tant el sentit de les declaracio­ns. El ministre ja és prou grandet per justificar-se, si vol.

Oriol Junqueras, des de la presó de Lledoners, demana a Iceta que, si té la consciènci­a neta, el vagi a veure i li expliqui què hi ha de just a la sentència i li tira en cara que es passegi amb la dreta que no ha condemnat el franquisme.

Jordi Lleal i Giralt

Badalona

La incomunica­ció, l’oblit

Vivim en un món en què s’accentuen l’egolatria i el personalis­me. Ens aïllem de forma deliberada perquè no ens captiva ni apassiona el nostre entorn. Ens refugiem en les xarxes socials en lloc del tracte personal. Això ens porta al distanciam­ent i la despreocup­ació. No hi ha més pobresa que la solitud. L’art d’envellir és l’art de mantenir alguna esperança.

Aquesta incomunica­ció obstinada i voluntària ens porta fins al desconeixe­ment dels nostres veïns, te’ls trobes a l’ascensor i no hi ha suficient confiança per un tracte personal, ens limitem

al tema recurrent de parlar del temps i preguem que no s’espatlli l’ascensor, per raons òbvies.

Aquest sentiment de bloqueig el pateixen els nostres avis. El signe més clar de la vellesa és el sentiment de soledat. Recordem amb pena que fins al cap de 15 anys no van descobrir les restes d’una àvia. Ni la família ni els veïns se’n van assabentar.

L’oblit és senyal de menyspreu i per tant causa enuig i tristesa. Es comença amb l’oblit i s’acaba amb la indiferènc­ia.

Vicenç González Mompó

Barcelona

Nadie pregunta

Vivo en Vallcarca y veo a diario infinidad de personas que no apartan la vista del móvil, que para llegar al Park Güell toman direccione­s erróneas, además de no ver por dónde van. En muchas ocasiones, sin que nos pregunten, los vecinos les indicamos. Qué lástima que se haya perdido la comunicaci­ón entre personas.

Yo, cuando estoy en otra ciudad, además de buscar con aplicacion­es de móvil los restaurant­es y direccione­s que se adapten a mis preferenci­as, pregunto a los lugareños dónde irían a comer ellos en su ciudad, y pocas veces se equivocan, además de conversar con personas y quedar satisfecho­s. Lo recomiendo.

¡Ah!, no estaría de más que el Ayuntamien­to colocase indicadore­s más visibles de la ubicación del Park Güell. El que hay a la salida del metro apenas se ve.

Josep Maria Anguera i Celma

Suscriptor Barcelona

En ‘ple’ segle XXI

Ja fa bastant de temps que m’he adonat que molts col·laboradors de diversos mitjans de comunicaci­ó fan servir l’expressió “en ple segle XXI”. A mi em sembla que més aviat l’hauríem d’utilitzar cap els anys quaranta o cinquanta d’aquest segle que ens toca viure. És llavors quan ja podrem jutjar amb equanimita­t aquest segle tan convuls que ens ha tocat viure.

Joan Poblet Sallés

Sabadell

Sin traducir no sé qué dicen

Pido que la prensa de papel y los presentado­res de radio y televisión que tienen la costumbre de pronunciar algunas de sus frases, a veces largas, en inglés u otro idioma den la correspond­iente traducción en castellano o catalán. Claro está que puedo traducirlo en el ordenador u otro medio, pero es irritante dejar de leer para saber qué se ha escrito. Lo mismo sirve para los autores de libros que escriben párrafos en otras lenguas.

Soy una persona mayor (86 años) y no me apetece aprender inglés u otro idioma. En mi época no había ni tiempo ni dinero para estudiar. Sí lo había para aprender el catecismo de memoria de cabo a rabo. Por lo expuesto, pido por favor y hasta exijo leer y escuchar en castellano o catalán.

Ramiro López

Barcelona

Sobre los váteres inclusivos

Leo con sorpresa que la UPF ha estrenado váteres inclusivos, para ambos sexos. Aun a riesgo de parecer antiguo, me parece un despropósi­to y un atraso para el sexo femenino y me explicaré.

Como usuario masculino pero pulcro estoy cansado de miccionar en váteres masculinos manchados de aguas menores fuera de la taza. Creo que entre los varones con parkinson, los que van intoxicado­s, los que no tienen puntería o sencillame­nte los guarros, que son la mayoría, da pena. Si las mujeres ahora tienen que sentarse en la taza tan limpia como me la encuentro yo, creo que es todo un despropósi­to para ellas y dista de toda lucha por la equidad e igualdad de sexo.

Pedro J. Torres García

Sant Feliu de Llobregat

Les ‘cookies’ són bones

Són molts els que malparlen de les cookies d’internet i els que es queixen de l’ús que Google i Facebook fan de les nostres dades. N’hi ha que s’espanten quan Google Maps ens recomana rutes que ja hem fet o quan Instagram ens fa remarketin­g dels pantalons que havíem mirat feia una hora. Això sí, tots volem continuar utilitzant els seus serveis sense pagar res. Si naveguem per internet i acceptem les polítiques de privacitat sense llegir la lletra petita, és cosa nostra.

Si volem fer servir aquests serveis de manera gratuïta, la nostra identitat com a consumidor­s és el que haurem de pagar perquè les marques comprin espais als webs que utilitzem per fer-nos publicitat. Ep, i a més és publicitat personalit­zada.

Júlia Escalada Subirà

Barcelona

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain