Després de classe, a volar
David Sabat, de 17 anys, s’ha convertit en el pilot privat més jove d’Espanya: pot fer anar una avioneta, però no un cotxe
El títol d’aquesta història arriba al primer minut: “Disculpa que hàgim quedat a la tarda, però és que al matí tinc classe a l’institut”, comenta amb senzillesa David Sabat, que fa dues setmanes, amb 17 anys i quatre dies d’edat, s’ha convertit en l’aviador més jove d’Espanya. Curiosament, per edat, aquest pilot privat encara no pot tenir carnet de conduir.
“És curiós no poder portar un cotxe i sí avions. A més, als meus pares els fan molt de respecte les motos i em porten a l’aeroport”, confessa. L’aeroport és el de Sabadell, on s’han format milers de pilots. En David va optar per l’Aeroclub Barcelona Sabadell, institució clàssica creada el 1953 i que, des de fa gairebé una dècada, va fer un important pas endavant per créixer, impulsant Barcelona Flight School, un centre internacional de formació de pilots professionals.
El títol de privat és el primer pas per entrar al món de l’aviació. “És el del vol per plaer o esportiu, no professional, sense remuneració”, aclareix Dario Tubilla, aviador que ha estat l’instructor d’en David durant tota la fase de vol i s’ha convertit en un jove mentor per a Sabat. “És absolutament vocacional, un enamorat d’això i es nota que ha nascut per volar. Allà a dalt és tan responsable com feliç i ho hem passat molt bé durant la instrucció”, aclareix el professor.
La Vicky i en Jonathan segueixen la conversa en silenci. Els agrada escoltar les bones paraules sobre l’actitud i aptituds del seu fill, encara que ja li coneixen aquest amor absolut pels avions. En un determinat moment puntualitzen: “Va ser en un viatge a Granada. En David tenia sis anys i, abans de desembarcar d’un Airbus, va demanar de veure la cabina dels pilots. Allà es va desencadenar tot”. El jove pilot assenteix movent el cap i el serrell, i reconeix que des d’aleshores el que més ha desitjat ha estat ser aviador professional.
Els Sabat són de Castellar del Vallès i el pas gairebé lògic per entrar en aquest món va passar per Sabadell, on cada any l’aeroclub ofereix un programa per a joves cadets: nois i noies d’entre 15 i 17 anys poden conèixer el sector, fer un primer curs teòric i fins i tot optar a una beca. “És una manera molt bona d’atraure gent jove a aquest món, ja no només professionalment sinó també pel simple plaer de volar i després ser membre del nostre club”, aclareix Cristina Biosca, que aquest any s’ha incorporat com a directora general i, junt amb la gerent, Rosa Pasquets, pilota el creixement d’aquest club i l’escola professional en coordinació amb una junta de socis.
Sabat va entrar al programa de cadets l’estiu dels seus 14 anys, ja que feia els 15 a l’octubre i va aprovar tota la teoria, examinant-se oficialment. Ja a l’estiu que feia els 16 va poder complir el somni de volar i recorda dos dies molt especials: la primera vegada que es va enlairar per si mateix, al costat de l’instructor, i el moment de l’estrena, quan un aviador pot volar sol. Del primer vol al dia de l’examen van passar 47 hores de pràctica a l’aire i va demanar de fer la prova de perícia el dia del seu 17è aniversari, edat mínima per a l’obtenció del títol. La meteorologia la va endarrerir quatre dies i la va aprovar, i actualment és l’aviador més jove d’Espanya. D’aquí a uns mesos passarà a la fase següent: convertir-se en professional sumant més hores de vol real i mesos de teoria i pràctiques en simuladors per guanyar cada vegada més experiència, maduresa i entrar en una aerolínia.
En el transcurs de la xerrada entra en escena Jose Andrés Domínguez, el nou director de l’aeroport, per felicitar el jove aviador. Procedent de l’aeroport de Barcelona, s’ha trobat un entorn molt diferent al Prat: “Aquí el 75% de les operacions són de formació. Tenim vuit escoles d’aviadors de diferents mides amb alumnes de molts països. Sabadell és avui una petita ONU”, indica. La previsió per a aquest any és de 50.000 enlairaments i aterratges i, entre els plans del nou executiu, hi ha desenvolupar encara més altres professions relacionades amb el sector en una instal·lació que, al marge de tots els alumnes, genera vora 500 llocs de treball directes.
Amb sis anys va demanar als seus pares que li deixessin veure la cabina abans de desembarcar