El boom del turisme a l’Àfrica
El continent africà és la segona regió mundial, per darrere d’ÀsiaPacífic, on més creix la xifra de visitants
És com si el temps s’hagués aturat durant segles. Abans de l’alba, el cant dels monjos retruny a les parets de roca de l’església i es cola pels túnels excavats a la pedra que connecten amb altres temples. Les túniques blanques dels religiosos, que avancen com espectres entre les ombres, destaquen davant les parets vermelloses o les acolorides pintures de l’interior. Als esglaons davant de l’església de Sant Giorgios, la més majestuosa del conjunt d’11 esglésies monolítiques de pedra de Lalibela, al centre d’Etiòpia, un monjo crema encens i el fum dona un halo d’irrealitat a l’escena. És el moment perfecte i sona clic, clic, clic. A pocs metres, un grup de turistes europeus immortalitza el moment amb les seves càmeres fotogràfiques. Aquest so ja és familiar a l’Àfrica. Des de les sabanes de Kènia o Tanzània, a les platges paradisíaques de Gàmbia i Moçambic o les selves on habiten els goril·les als Grans Llacs, milions de turistes visiten cada any el continent. Cada vegada en són més. Segons el Consell de Turisme i Viatges Mundial (WTTC en les seves sigles en anglès), el 2018 més de 67 milions de persones van visitar algun país africà i van convertir el continent en la regió del món amb més creixement turístic després d’ÀsiaPacífic. Tot i que la xifra encara suposa tot just un 5% del turisme mundial, hi ha dos factors que apunten al boom: l’evolució –el 1990 hi va haver només 6,7 milions de turistes a tot Àfrica– i el potencial, amb una oferta diversa i natural insuperable. Davant el creixement sostingut (el turisme a l’Àfrica va augmentar l’any passat un 5,6%, molt per sobre de la mitjana mundial del 3,2%), els governs africans han posat fil a l’agulla. Després de la primera cimera entre responsables de les carteres de turisme africà, celebrada l’any passat a la ciutat sudafricana de Stellenbosch, la directora del WTTC, Gloria Guevara, va subratllar el compromís dels líders africans de millorar la connectivitat, promoure facilitats per viatjar i reforçar la seguretat del viatger. “Totes aquestes mesures són claus per a un creixement enorme; un tipus de creixement que ja vam començar a veure al continent i genera milions de llocs de treball”. Les expectatives són positives: si la tendència actual continua, el nombre de turistes assolirà els 85 milions l’any que ve i els 134 milions el 2030.
Des de les agències de viatges especialitzades confirmen els bons auguris. Per Jordi García, responsable de l’Àfrica de l’agència Terres Llunyanes, amb més de 20 anys d’experiència al continent, els últims anys les destinacions africanes han guanyat terreny als viatges a altres racons del planeta. Per García, la pèrdua de la por en el visitant, la millora de les infraestructures i l’increment de vols “han obert el ventall de noves destinacions i per tant de nous viatgers”. Entre totes les destinacions, destaca el que s’ha convertit en el més important per a la seva organització: Etiòpia. “No té res a envejar a nivell cultural o històric a destinacions més conegudes i, especialment pel seu component humà, Etiòpia és el racó ètnic més impactant i important del planeta”.
Les xifres li donen la raó. L’augment de l’estabilitat al país i l’aposta del govern etíop per convertir Addis Abeba en un hub de connexions aèries continental, a més de facilitar l’obtenció de visats, han convertit Etiòpia en el país del món on més han crescut els ingressos del sector turístic, amb un increment d’un 48,6%.
La percepció de seguretat és un altre dels motius que expliquen el creixement del sector turístic a l’Àfrica. Després de la caiguda en picat del turisme al Magrib per la inestabilitat generada després de la denominada primavera àrab i una sèrie d’atacs gihadistes, la regió aixeca el cap ara. Egipte, amb un creixement l’any passat superior al 16%, lidera una recuperació a què també s’abracen països com el Marroc o Tunísia.
A l’Àfrica subsahariana, on només illes com les Seychelles o Maurici, tenen un sector turístic amb un impacte decisiu en les seves economies, els governs s’han adonat del potencial dels seus
paisatges i cultures. L’informe El
potencial del turisme a l’Àfrica , de l’organització Brooking Institution, destaca Sud-àfrica, Botsuana, Ruanda, Kènia o Gàmbia com a països que ja han traçat plans estratègics per desenvolupar els seus sectors turístics i subratlla la importància d’apostar també pel turisme intracontinental. El text aplaudeix que l’Agència de Desenvolupament de la Unió Africana
prioritzi el desenvolupament del turisme per fer de l’Àfrica “la destinació del segle XXI”.
També certifica el gir cap a Àsia. Els turistes asiàtics, especialment des de la Xina, seran clau per al creixement. Alguns detalls anuncien que ja ho són: l’aerolínia que més diners va fer al cel africà l’any passat va ser Emirates, amb vols a Johannesburg, el Caire, Ciutat del Cap o Maurici. I la ruta més lucrativa, la que connecta Johannesburg amb Dubai.
A més de l’estabilitat i la millora de les infraestructures, el confort dels hotels és un altre dels aspectes amb pes en la decisió de molts viatgers per decidir la seva destinació d’esbarjo. A Madagascar, han recollit el guant. Al nord de l’illa africana més important, en un arxipèlag a 45 minuts en helicòpter de la ciutat de Diego
Suárez, va obrir les portes l’abril del 2017 una proposta pionera i que anuncia una revolució en el turisme de luxe del país. El Time + Tide Miavana, un hotel exclusiu amb 14 viles davant el mar, ofereix una proposta de luxe mai vista abans a Madagascar: el preu de les viles, amb piscina privada, cuina i servei personal, costa de 2.150 a 13.500 euros per nit i ofereix activitats com ara submarinisme i esquí aquàtic o visites al seu museu privat i sortides per descobrir la fauna local, com camaleons, lèmurs, balenes o dofins. Pel zimbabuès Dave Wilson, cap d’operacions de la companyia, fundada pel conservacionista Norman Carr i amb més de 65 anys d’experiència en safaris a Zàmbia, la seva aposta és la combinació de luxe, natura i compromís. “Busquem llocs remots i treballem perquè els clients gaudeixin de l’extraordinària bellesa del lloc però també per reforçar el desenvolupament de les comunitats locals i la conservació del medi ambient”.
Per a butxaques més comunes, també hi ha Àfrica de sobres. I hi ha ganes de descobrir-la. Segons el WTTC, l’augment de l’interès per destinacions d’aventura o de turisme responsable farà que el 57% dels viatgers opti per països emergents o en desenvolupament com a destinació per al 2030. Toni Espadas, director de l’agència de viatges Rift Valley, que ofereix fins a 15 destinacions africanes, destaca que ja hi ha un nínxol de viatgers que busca destinacions més exòtiques o menys visitades a l’Àfrica. “La gent viatja més, però hi ha els qui busquen experiències o descobrir llocs nous. I en aquest sentit l’Àfrica ofereix moltes possibilitats”. Espadas destaca que més enllà de destinacions clàssiques i segures com Sud-àfrica, Botsuana, el Senegal, Moçambic o Etiòpia, el continent ofereix opcions menys habituals però recomanables: “El Gabon, tranquil o salvatge, o Angola, que ja es pot visitar amb seguretat, són destinacions per descobrir. I són impressionants”.
L’imant de països com Etiòpia i el retorn del control al Magrib expliquen l’augment de visites