Les pluges torrencials obliguen a reforçar la xarxa de clavegueram
El Paral·lel, la Diagonal, el Poblenou i la Riera Blanca són punts negres que requereixen millores
Sota el parc Joan Miró de Barcelona hi ha un gran dipòsit pluvial subterrani gairebé tan gran com la mateixa zona verda que el coUna breix. Quan cauen pluges torrencials, com la de la setmana passada, l’enorme espai habitualment buit es converteix en una gran piscina de 70.000 m2 on s’hi acumula l’aigua que, d’una altra manera, inundaria els carrers de la ciutat. No gaire lluny, a l’avinguda Paral·lel, la falta d’un col·lector que absorbeixi l’aigua que baixa des de Montjuïc i des de l’Eixample converteix l’avinguda i els carrers adjacents del Raval en autèntiques rieres una vegada a l’any, com a mínim. Són les dues cares de la gestió urbana de l’aigua de pluja, un fenomen cada cop més escàs però que, quan passa, ho fa de manera intensa, i porta al límit les infraestructures que hi ha.
quinzena de dipòsits de retenció d’aigües pluvials, com el de Joan Miró, construïts des de principis de l’any 2000, han alleujat la situació a la capital catalana en els últims anys. En conjunt, són capaços d’absorbir prop de 500.000 m3. Però els escenaris de futur analitzats pels experts que preveuen els efectes del canvi climàtic alerten del desbordament del sistema en alguns punts. La fragilitat és especialment patent en els àmbits del nucli antic del Poblenou, l’eix de la Diagonal, la Riera Blanca i l’entorn del barri de Badal, Sant Andreu i la zona del Paral·lel, ronda de Sant Pau i el Raval. Són els punts negres amb risc d’inundació que marca l’Ajuntament de Barcelona en el Pla Clima, presentat l’any passat, en què el govern municipal estableix l’estratègia a seguir per lluitar contra els estralls que pot provocar el canvi climàtic a la metròpolis durant les pròximes dècades. I fins i tot abans, ja que, en moments puntuals, els veïns de tots aquests llocs de la ciutat han vist com els carrers es convertien en rieres per on naveguen els contenidors.
“Ara estem tenint tres episodis a l’any dels que abans passaven cada 30 anys”, destaca el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, per aquest motiu, “les capacitats de càrrega de les infraestructures
han de ser diferents”. És per això que l’any que ve l’Ajuntament espera tenir a punt el nou pla de clavegueram per actualitzar el del 2006 en què pretenen invertir 80 milions d’euros durant el mandat actual.
En el pla es preveu la construcció de nous col·lectors que se sumaran al miler que ja hi ha al subsol de la ciutat. En destaca el del Paral·lel, iniciat el 2013 i consistent en tres fases de les quals només la primera està operativa. El segon tram és en obres i hauria d’estar acabat l’any que ve, però el tercer –i més important– encara no s’ha començat. Segons Badia, pretenen tenir-lo a punt abans de l’any 2023. Fins aleshores, els comerciants i veïns d’aquest costat de la ciutat hauran de continuar suportant les inundacions als seus locals quan es doni algun dels episodis de pluja intensa, cada vegada més recurrents.
El col·lector de la rambla Prim, que s’ha materialitzat coincidint amb les obres de l’estació de la Sagrera està més avançat. Amb futur incert queda el de la Diagonal, un dels punts negres inundables de Barcelona, sense previsió de construcció fins que s’aixequi l’avinguda per fer passar el tramvia per la superfície.
El pla director integral de sanejament no només preveu noves infraestructures. També planifica reformes a clavegueres que tenen més d’un segle d’història perquè suportin les fortes crescudes d’aigua que les podrien col·lapsar. Alhora, el treball se centra en altres actuacions com minimitzar el risc d’inundacions provant d’augmentar la infiltració de l’aigua. El 72% de la superfície de la ciutat és impermeable, fet que provoca corrents d’aigua que guanyen força quan llisquen per l’asfalt i desemboquen amb virulència en punts concrets. La solució passa per incorporar més sòl drenant que permeti absorbir de manera més natural la pluja dels episodis torrencials i maximitzar la direcció de l’aigua cap a la xarxa de clavegueres, que, al seu torn, es deriven cap a les depuradores del Llobregat i del Besòs.
És en aquest últim entorn en què l’administració ha après la lliçó en els últims anys. El col·lector de Llevant, a Badalona, va quedar completament destrossat per un temporal a començaments del 2017. El més greu no van ser només els danys en la infraestructura, sinó l’abocament d’aigües fecals al mar, cosa que no era nova per als veïns, ja que feia anys que veien com les aigües negres vessaven i arribaven al litoral quan plovia. Com que no hi ha mal que per bé no vingui, el col·lapse del col·lector va fer veure a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que no es tractava només d’arre
glar-lo, sinó que calia emprendre un nou projecte per adaptarse als nous episodis de pluja.
D’una manera o altra, el conjunt d’administracions amb responsabilitats en la matèria estan veient que han de repensar les infraestructures relacionades amb el cicle de l’aigua. Si bé les pluges torrencials són un fenomen característic del clima mediterrani –qui no recorda les inundacions de la plaça Cerdà fa 20 anys?–, el tercer informe del canvi climàtic de Catalunya, coordinat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CAD) de la Generalitat, alerta que aquests fenòmens cada vegada seran més intensos i recurrents.
Malgrat això, els plans de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) se centren molt més en les actuacions per fer front als períodes de sequera que no a les pluges intenses. Aquests dies s’ha vist qüestionada la seva tasca pel fets del 22 d’octubre en diferents comarques de Lleida i Tarragona, una jornada que es va cobrar tres víctimes mortals i quatre desapareguts. Els veïns de municipis afectats, com l’Espluga de Francolí, han criticat l’estat de manteniment de les lleres dels rius plens de canyes, arbres i arrels. En aquest sentit, el Síndic de Greuges ha obert una investigació d’ofici per estudiar les eventuals responsabilitats de l’ACA i ha tornat a reclamar la necessitat de garantir plans de defensa de les zones inundables consolidades per preservar la seguretat de les persones.
“No sempre hi ha hagut planificació territorial ni s’han fet bé les infraestructures sobre el territori”, considera el catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona (UB) Javier Martín-Vide, que alerta d’una evidència que de vegades ha estat oblidada per les administracions: “No tots els territoris admeten els mateixos usos”.
Martín-Vide lidera la Coordinadora de Treball per l’Aigua, que insta a revisar la planificació urbanística perquè es respectin escrupolosament les delimitacions de les zones inundables. Així mateix, reclama reforçar el manteniment i millora de les infraestructures vinculades al cicle integral de l’aigua i posar en relleu els serveis que poden prestar la dessalinització i la recuperació d’aigües residuals.
Els municipis critiquen l’ACA per la falta de manteniment de les lleres dels rius
Els experts insten a revisar la planificació urbanística de les zones inundables