EL DIETARI D’‘EL MÓN’

Setmana 9: Miquel Buch en el seu moment més difícil, un honor conversar amb els grans Eduardo Mendoza i David Trueba, la valentia de Pablo Iglesias i el terror de Sánchez, Casado i Rivera a parlar (amb matisos) en mitjans catalans.

DILLUNS

Miquel Buch

El conseller d’interior s’asseu a l’estudi després d’haver estat parlant fora amb Màrius Carol i Antonio Baños. El discurs de l’ex-cap de llista de la CUP s’endureix quan s’enfronta amb ell amb el micròfon obert i li diu “dimiteixi, conseller”. Buch aguanta i aguanta bé. Em fixo que el conseller d’Interior porta dos braçalets al canell dret. Juraria que un és de la lluita contra el càncer de mama i l’altre és familiar, li van comprar aquest estiu la dona i els fills i el porten tots iguals. S’enfronta durament amb Pilar Rahola a la tertúlia dels dilluns però juraria que el conseller marxa molt content del debat. S’acomiada de tothom afablement. També d’Antonio Baños. “Fins aviat, Antonio”. “Adeu, conseller”. I passa la vida.

DIMARTS

Eduardo Mendoza

Ha estat un plaer tenir l’autor de La ciutat dels prodigis (quina meravella, quants records...) a l’estudi de RAC1. I ric quan, fora d’antena, explica una anècdota sensacional. Resulta que Mendoza té un pis a Chelsea, a Londres. Un pis que li va sortir, fa anys, molt bé de preu. La sorpresa és assabentar-se que a l’àtic hi vivia l’ex-Beatle Ringo Starr. No l’ha vist mai. Ringo Starr viu més als EUA que al Regne Unit. Un dia que Mendoza no era a Londres li va deixar el pis a Javier Cercas. Mendoza explica que quan va arribar Cercas li va trucar i li va dir: “Saps qui m’he trobat de cara només entrar al teu edifici? Ringo Starr!!!” Amb Guillem Terribas i Marc Artigau ens agafa un atac de riure. També riu Eduardo Mendoza, que aixina els ulls recordant molt Quim Puyal.

DIMECRES

David Trueba

Arriba en David i em diu que Carlos Boyero a El País certifica que la sèrie que va recomanar Leo Messi a RAC1 és meravellosa. Es diu El marginal i es troba a Netflix. Trueba diu que la mirarà. Jo també. Messidependència. En David parla del seu nou llibre a El Món a RAC1. Atenció, pares: és un llibre per a nosaltres que vam llegir fa uns anys Abierto toda

la noche, que vam veure La buena vida i que ara tenim adolescents a les nostres vides. Aquest és el llibre per al Nadal. Una delícia. Es diu El río baja sucio. Que el llegeixin ells i el llegim nosaltres. Trueba quan parla obliga a concentrar-nos en el que diu i en el to com ho expressa. Se’n va de pressa. Ja està muntant la seva nova pel·lícula. Es dirà A este lado del

mundo i els protagonistes seran Anna Alarcón i Vito Sanz.

DIJOUS

Pablo Iglesias

Pablo Iglesias sí que accepta la invitació de RAC1 de parlar a Catalunya sobre el que passa a Catalunya. Són les 8.30 h i comença un tour d’entrevistes. No acostuma a dir que no. Li habilitem un plató al Grup Godó a Madrid perquè a les 9.45 pugui entrar a El programa de Ana Rosa. Parlem de tot i explica que ha vist una sèrie magnífica però que no en recorda el nom. Explica la història del descobriment d’un cadàver d’una dona a l’Eurotúnel però que correspon a dos cossos diferents. Una part està rodada al Regne Unit, l’altra, a França. Ni idea del nom. Gràcies als oients i als col·legues Nacho Orovio, Elisenda Roca o Glòria Serra recordem el títol, The tunnel, encara que diuen que la millor és la versió sueca. Es troba a Movistar.

DIVENDRES

Pedro Sánchez

Comença la campanya electoral. Em temo que a RAC1 no entrevistarem el candidat del PSOE, tampoc el del PP, tampoc el de Ciutadans... La valentia de Pablo Iglesias contrasta amb el pànic dels líders espanyols a parlar en mitjans catalans que es posen a la boca la paraula Catalunya cada quart d’hora. Faran una o dues entrevistes en paper (Rivera ni això) i expedient complert. “Parlar de Catalunya però no a Catalunya”. Aquest seria el meu lema electoral. Segons el CIS, RAC1 és la cinquena emissora més escoltada d’Espanya, relativament a prop de RNE (a tot Espanya!!!). A Catalunya de cada deu oients de ràdio que busquen informació, gairebé la meitat ho fa a RAC1. Ells no venen. Això sí, saben més de Catalunya que la majoria de gent que viu aquí. Irresponsabilitat suprema.