Véronique Margron: “Les víctimes d’abusos són cos de Crist”
La lliçó inaugural de curs de la Fundació Joan Maragall (FJM) de la dominica Véronique Margron, presidenta de la Conferència de Religiosos i de Religioses de França, va ser una reflexió valenta sobre la crisi dels abusos a l’Església. Pel seu interès, recuperem algunes reflexions de la seva ponència (“Crisi a l’Església catòlica. Com ens en podem sortir?”), que coincideixen amb les del seu darrer llibre, Un moment de vérité.
Margron (Dakar, 1957), exdegana de la Facultat de Teologia de la Universitat Catòlica d’Angers, considera que “no és temps de construir una moral”, sinó de “tornar a pràctiques més evangèliques, més modestes, sens dubte, però també més pròximes a la realitat de les persones i dels seus patiments”. Considera que l’Església ha de “transformar la crisi en mutació, i cal un canvi d’estil”.
La teòloga francesa proposa 12 tasques prioritàries per a l’Església. I la primera obligació és “posar les víctimes al centre” i treballar teològicament amb les que ho vulguin. “En aquests drames –diu– són les víctimes les que encarnen el Crist crucificat i violat, quan fins ara s’ha escrit sobretot del sacerdot com a alter Christus (...) Són cos de Crist”. L’agressió sexual, diu, “no és un delicte contra el vot de continència o de castedat, com es troba als manuals de teologia moral fins als anys noranta o al codi de dret canònic (...) sinó una agressió, un crim sobre un menor que ha de ser protegit”.
Arran d’aquesta crisi gravíssima, Margron creu que s’ha de dessacralitzar la figura del sacerdot i desconstruir el sistema clerical, no per destruir, sinó per inventar una altra manera de fer Església. Cal que els laics no estiguin al marge de les decisions eclesials, sinó que prenguin part en la governança. Només així s’evitarà un catolicisme de gueto i s’anirà cap a un catolicisme de diàspora, com va anticipar Karl Rahner el 1954. També demana que les dones no s’assignin només a tasques d’intendència o gestió i que participin en les responsabilitats eclesials. Cal reforçar el diàleg amb la societat i formar els clergues i religiosos i religioses en qüestions afectives més enllà del seminari o el noviciat (“fer un seguiment els deu primers anys de vida religiosa”). També es pregunta si el celibat obligatori de vegades pot atreure homes amb fragilitats afectives profundes que poden esdevenir perilloses. I es mostra d’acord amb el president de la Conferència Episcopal Alemanya de reflexionar-hi amb l’ajuda d’experts.