Per a lectors de 0 a 100 anys
La Nobel Olga Tokarczuk, última autora a afegir-se a la moda de l’àlbum il·lustrat
Hi havia una vegada un home amb una vida tan atrafegada i accelerada que, ja feia molt de temps, havia deixat enrere, molt lluny, la seva pròpia ànima”. La premi Nobel Olga Tokarczuk és l’última autora a afegir-se a la publicació d’un llibre àlbum. Ho fa amb El alma perdida, una bonica metàfora que parla sobre l’anhel per un temps més humà i en què les persones tenen el seu lloc, magníficament il·lustrat per la també polonesa Joanna Concejo, i que arribarà a les llibreries a mitjans d’aquest mes gràcies a l’editorial Thule. “És un conte per a un nen que viu en una edat adulta i adormida”, explica Tokarczuk. Un públic, l’adult, que tot i això ja s’està despertant.
El boom de la il·lustració i de l’àlbum està vivint el seu moment més dolç. No només han proliferat en els últims dos anys les editorials que s’hi dediquen –l’última incorporació ha estat la de Planeta, que va posar en marxa fa tot just un mes un nou segell, Baobab, dedicat a aquest gènere–. També han florit els títols destinats a un públic suposadament més madur que han propiciat l’auge d’aquest segment lector.
Un públic seduït principalment per les altes qualitats estètiques d’un producte moltes vegades considerat de culte. Les imatges ja no són un afegit que només adorna el text. Ara se situen al centre del relat i obliga a reavaluar el llibre com un objecte més complex, ja que “la sofisticació de les seves il·lustracions el situa dins de les arts visuals”, analitza Irene Savino, directora d’art de l’editorial Ekaré.
“El llibre àlbum ha deixat de ser, en exclusiva, una cosa de nens i s’ha convertit en el protagonista central de moltes biblioteques familiars. Ens ha obligat, com a pares i mares o com a mediadors, a desaprendre la nostra manera de llegir i de compartir la lectura i a familiaritzar-nos amb un llenguatge visual, moltes vegades més comprensible per als nens que per als mateixos adults”, comenta Fernando Diego García, editor de Libros del Zorro Rojo, editorial que acaba de publicar Migrantes, de la il·lustradora peruana Issa Watanabe, un esplèndid àlbum sense paraules sobre els que, per un motiu o un altre, han d’abandonar casa seva. “El bon àlbum il·lustrat apel·la directament al cor i a la sensibilitat del lector d’una manera que no entén d’edats”, afegeix César Sánchez, editor, fundador i patró de Fulgencio Pimentel, editorial de joies com Yokai, Un duelo o Museum, del madrileny Manuel Marsol. “Si de cas –prossegueix Sánchez– es pot dir que, com a format, l’àlbum il·lustrat compleix una funció pedagògica envers els adults, ensenyant-los a recuperar la manera visceral i intuïtiva de lectura que van practicar de nens. Molts pares descobreixen el goig d’aquesta classe de lectures quan les comparteixen amb els seus fills. Però cada vegada hi ha més lectors que s’acosten a l’àlbum il·lustrat sense que hi hagi cap maternitat o paternitat pel mig, simplement seduïts per les seves qualitats estètiques”.
Amants dels còmics, del cinema i de les arts plàstiques, dissenyadors, il·lustradors... són el perfil dominant entre el públic adult de l’àlbum. Hi troben principalment “el plaer estètic d’un objecte que ha estat cuidat en tots els seus aspectes (text, il·lustració, paper, impressió, enquadernació) i que replanteja aquest aura de Walter Benjamin, del valor irrepetible i ritual de l’objecte que experimenta un lector quan fa seu un llibre”, explica Irene Savino, editora d’àlbums reconeguts com El armario chino, de Javier Sáez Castán. També “és omnívor –prossegueix Savino–. Beu de molts productes culturals: cinema, teatre, publicitat, música, mass media. Per això, a molts àlbums hi ha gestos de complicitat i referències amb què probablement el lector infantil no està familiaritzat. Parlen directament a un adult que coneix els referents de la cultura popular i la història de l’art, amb capacitat crítica i de gaudir de l’humor i la ironia subjacents”.
En general als editors els agrada poc encasellar les obres en franges d’edat, però és cert que en els últims temps la frontera que delimita un llibre il·lustrat per a adults i per a nens és cada vegada
Amants dels còmics, del cinema i de les arts plàstiques, dissenyadors, il·lustradors... són el perfil dominant entre el públic adult de l’àlbum
L’àlbum és un gènere que sorprèn, que multiplica el plaer de la lectura, que interactua amb altres disciplines, que ens commou i ens interpel·la
menys marcada. “No hi ha cap àlbum que acompanyat per un adult no pugui ser apreciat per un nen”, comenta Francisco Delgado de Bárbara Fiore, una de les editorials per excel·lència del llibre il·lustrat per a adults. Des del seu punt de vista, “és més aviat l’àlbum infantil el que s’està beneficiant del treball i talent de grans il·lustradors que han trobat en el llibre il·lustrat una manera d’expressar-se. Shaun Tan Wolf Erlbruch o Jimmy Liao, com a exemple, aborden temes socials, polítics o existencialistes a través d’històries aparentment senzilles que, tot i això, amaguen múltiples possibilitats d’interpretació”, explica.
En aquest sentit també es pronuncia Diego Moreno, editor de Nórdica Libros, una editorial que va néixer fa 13 anys apostant per la il·lustració en tots els seus vessants i incloent gèneres fins ara impensables d’il·lustrar com l’assaig, la poesia o les matemàtiques. Les seves obres no són pròpiament àlbums, però les imatges han anat guanyant pes als seus llibres il·lustrats de manera que molts lectors s’han sentit temptats d’atrevir-se amb textos més reflexius. “Ens ha passat amb Darwin i també hem constatat que molts joves han tingut la seva primera experiència amb un Kafka a través d’un il·lustrat. En un món visual com l’actual, aquests llibres tenen molt bona acollida”, explica Moreno, que acaba de publicar El río, d’Ana María Matute, il·lustrat per Raquel Marín, amb el qual esperen temptar el lector que encara no s’ha acostat a l’obra de Matute.
També Avenauta està experimentant amb altres gèneres després de néixer a la primavera del 2018 com un projecte editorial escindit de Tres Tigres Tristes. “Vèiem que ens arribaven projectes molt interessants que no encaixaven en el públic infantil de Tres Tigres Tristes, de manera que vam decidir crear Avenauta i poder tenir la llibertat d’experimentar i publicar els llibres que ens agradaria comprar”, explica l’editora Bárbara Centorbi. Black
& Tan, un viatge il·lustrat als orígens del jazz escrit per Miguel Calero i il·lustrat per Neus Caamaño i guardonat recentment pel Ministeri de Cultura n’és un exemple.
En definitiva, i en paraules d’un Zorro Rojo, l’àlbum és un gènere que sorprèn, que multiplica el plaer de la lectura, que interactua amb altres disciplines, que ens commou i interpel·la, no només la nostra capacitat analítica i interpretativa, sinó també la nostra sensibilitat. Un gènere en què, com diu la premi Nobel, “tot encaixa en el que anomenem l’idioma de la infantesa de la nostra esfera cultural”.