Sola, audaç i empoderada

Era qüestió de temps que la impressionant Brittany Howard decidís emprendre vol artístic més enllà –o paral·lelament, mai no se sap– dels d’altra banda magnífics Alabama Shakes, una banda de referència en la seva habilitat per cuinar un blues-rock d’aplaudiment unànime, amb diversos Grammy inclosos. En el seu debut en solitari, Howard ha exhibit esperables virtuts musicals però sobretot una capacitat de risc i de recerca de vies no fressades francament encomiables quan no sorprenents.

Aquest Jaime mostra en primer lloc les conegudes senyes d’identitat de la compositora, multiinstrumentista i cantant, començant pel seu inconfusible timbre de veu i la seva facilitat per navegar en aigües del funk, l’R&B, el soul i el hip-hop.

Brittany Howard

JAIME NEOSOUL-R&B/★★★★★ SONY

A partir d’aquí, la vocalista tracta la matèria primera sonora d’una manera fascinant, potser no habitual per als cànons ni fàcil per a orelles de corrent principal. A aquest acostament ella hi afegeix a més algunes de les lletres més directes al centre de l’emoció personal i social que se li recorden i, finalment, la presència d’uns col·laboradors ben contrastats, començant per Robert Glasper. A partir d’aquí una exhibició compositiva a nivell harmònic i rítmic audaç i excel·lent, amb la seva veu i la seva mal·leabilitat com a vehicle excepcional... i d’eco assegurat per no pocs seguidors. Hi ha on triar: petites meravelles com Tomorrow, He loves me o Goat head, que naveguen rítmicament entre el hip-hop i el neosoul, cohabiten amb tonades amb olor de Gil Scott-Heron, de gòspel o també de Billie Holiday.