Poetry & música

El maig del 1895 el públic del Liceu, quan va acabar el segon acte d’Enrico Clifford, una òpera posada en forma deficient, va ovacionar Albéniz, “sempre atent i delicat”, al costat del senyor Mountjoy, esvelt i distingit autor del llibret. Mountjoy, o en la realitat Francis Burdett MoneyCoutts, aristòcrata, banquer i poeta, ja començava a ser una providència per a Albéniz; va finançar la resta de la seva vida i va ajudar la família després de la mort del músic.

Quan cap al 1890 el virtuós pianista i incipient compositor era aclamat a Londres, va firmar un contracte amb un empresari, Lowenfeld, que decauria el 1893. Això li va permetre desenvolupar una intensa tasca de concerts i madurar la seva intenció de compondre per al teatre. Temps de Gilbert & Sullivan i de Sarah Bernhardt.

Money-Coutts va reemplaçar aquell compromís en clar exercici de mecenatge a canvi que el músic treballés sobre els seus textos. Però no va ser un pacte faustià, ja que la relació va esdevenir una amistat en el curs de la qual Albéniz va definir, a més, obres fonamentals. El treball amb Coutts es va concretar en les òperes Henry Clifford, Pepita Jiménez, i el projecte de trilogia artúrica del qual va quedar només l’excel·lent Merlin.

Gairebé al començament d’aquesta relació, Albéniz i la seva família es van instal·lar a París. Això va generar una correspondència intensa i variada, i complexa de descriure en poques paraules: treball, religiositat davant liberalisme. Coutts explica desventures amb la seva dona, Nelly, i Albéniz arriba a compondre unes cançons –To Nelly– amb poesies de l’amic. Aquesta amistat va facilitar cimeres com La Vega o Iberia , i que si en alguna cosa va limitar l’eficàcia del músic va ser que la seva mentalitat musical no era fàcil de conjugar amb un idioma amb un fraseig tan distant com el britànic.