L’Atlètic es queda a mig camí al Pizjuán
Va ser una pel·lícula d’acció amb dosi de terror. Una barreja entre John McTiernan –Jungla de cristal– i Alfred Hitchcock –Psicosi–. Un espectacle futbolístic no apte per a patidors al cap i a la fi, un joc preciós entre Sevilla i Atlètic que va acabar en taules, marcador que va impedir que cap dels dos no aprofités del tot el ridícul del Barça contra el Llevant.
La batalla del Pizjuán va tenir de tot, incloent-hi una segona part espectacular que tant de bo no s’hagués acabat mai. El Sevilla al començament es va posar de llarg, amo i senyor de la possessió, tot i que amb poca profunditat. Oliver feia anar la pilota amb precisió cirurgiana i l’Atlètic es limitava a córrer i defensar. L’equip de Lopetegui va trobar premi a pilota aturada. Banega va acariciar la pilota i la va rematar el Mudo Vázquez per batre Oblak. L’avantatge sevillà era just però faltava un munt. Un huracà esperava per irrompre en la gespa.
Simeone va sacsejar el seu equip amb encert al descans, amb Diego Costa i Arias donant una nova cara a l’Atlètic, tot un aspirant al títol. La vetllada no va trigar a tenyir-se de blanc-ivermell, amb el terreny de joc inclinat cap a la porteria local. El VAR va corroborar el fora de joc de Correa en el gol de Diego Costa, que no va pujar al marcador. Un avís que el Sevilla va trigar massa a interpretar. Quatre minuts després Correa s’inventava un barret, Arias navegava fins a la línia de fons i Morata igualava el partit al segon pal. Un gol fantàstic que també feia justícia al que estava passant. Però encara restava mitja hora d’infart, sense alè el Pizjuán fins al xiulet final.
L’Atlètic va tocar amb els dits la victòria –i el lideratge temporal– quan el VAR va assenyalar penal de Gudelj sobre Koke. Una falta d’aquestes infantils que les imatges van demostrar haver-se comès sobre la línia. Va ser llavors quan es va fer gegant la figura de Vaclik, lleuger com una mostela davant el xut de Diego Costa des dels onze metres i atent davant el rebuig de Koke.
El Sevilla va intentar aturar el dessagnament a través de la possessió i de les cavalcades d’Ocampos però encara restava un darrer gir, aquest sí, purament hitchcockià. La imatge de Koundé protegint la pilota sobre la mateixa línia de gol amb els rivals pegant-li puntades de peu és d’aquelles que es queden a la retina dels aficionats. El VAR va fer els ulls grossos amb una possible mà del jove defensa francès. Estava escrit que el matx acabaria en empat. I quin empat!