Els enginyers demanen invertir 18.300 milions anuals en infraestructures
Un informe alerta de les deficiències en carreteres, trens i canalitzacions d’aigua
La crisi ha sacsejat amb força la situació de les infraestructures públiques a Espanya. Els diners públics dedicats a executar-les i conservar-les es van desplomar per respondre a les retallades pressupostàries exigides per Brussel·les. Fa anys que els constructors denuncien la situació. El secretari d’estat d’Infraestructures,Transports i Habitatge, Pedro Saura, va alertar, tot just arribar al càrrec, que la caiguda de la inversió en manteniment de les carreteres posava en perill la seguretat viària. La pèssima situació de les vies del tren a Extremadura és un altre exemple de degradació i un motiu més per acumular denúncies tant dels usuaris com de les organitzacions empresarials.
Ara l’Associació d’Enginyers de Camins Canals i Ports i de l’Enginyeria Civil (AECCP) ha fet un pas més en aquesta línia d’alerta publicant un estudi que quantifica aquesta degradació i hi posa nota. La conclusió a què arriba és que Espanya hauria d’invertir 18.300 milions d’euros de mitjana en cadascun dels anys de la pròxima dècada per reparar les deficiències en manteniment, conservació i rehabilitació, i també per evitar la degradació de les obres públiques. El 2017 es van dedicar 8.788 milions a aquestes necessitats.
En concret, aquesta organització qualifica la situació de les obres públiques a Espanya amb una nota mitja de 6,3. “Això és un suficient just que no ha d’acontentar ningú. La inversió actual en serveis i obres públiques és un 50% inferior a la necessària”, adverteix Vicent Esteban Chapapría, president de l’associació. La nota sorgeix de la mitjana d’avaluar vuit indicadors, amb qualificacions molt variades: mentre la seguretat aconsegueix un notable (7,6), el finançament té un suspens rotund (4,8).
Del conjunt d’infraestructures, les que necessiten més inversió per tornar als nivells de qualitat que tenien els anys previs a la crisi són les carreteres. Aquest és el sector que ha rebut la pitjor qualificació dels que s’han analitzat, tot just un aprovat (5,8). El 2017 es van invertir 3.960 milions a actualitzarlo i conservar-lo. Els autors de l’informe consideren que per a una correcta adequació als usuaris caldria invertir 6.500 milions de mitjana anual la pròxima dècada. “Avui dia Espanya està entre els països que dedica menys percentatge de PIB a finançar carreteres: s’ha passat d’invertir un 0,83% el 2006 a invertir un 0,34% el 2016”, assegura l’informe.
Les infraestructures destinades a canalitzar tot el cicle de l’aigua no estan gaire més bé. Amb una nota de 6, haurien de rebre una inversió de fins a 4.000 milions d’euros anuals, en oposició als 1.500 que s’hi van destinar el 2017 . Entre els dos sectors gairebé acaparen un 58% de la inversió anual necessària. “És urgent emprendre reformes en la canalització de l’aigua”, adverteix Tomás Sancho, vicepresident d’aquesta associació d’enginyers.
L’informe dona dades alarmants, des del punt de vista de l’eficiència, com ara que en el subministrament d’aigua a ciutats i indústries es malgasta per evaporació i fuites entre un 50% i un 70% d’aquest líquid tan preuat, unes pèrdues que, segons els experts consultats, es podrien reduir un 15% amb les millores adequades. Entre les principals deficiències d’aquest sector s’assenyala la fragmentació de les competències en el cicle de l’aigua i la falta de coordinació entre tots els que han de prendre decisions. També és crític millorar la seguretat i la resiliència d’aquestes instal·lacions.
La xarxa de ferrocarril és el tercer sector que necessita més fons per actualitzar-se. Per capgirar el pèssim estat en què es troba la xarxa de Rodalies o per redissenyar la política d’inversions en alta velocitat de manera que incentivi altres serveis més eficients, caldria destinar-hi 3.500 milions d’euros a l’any durant una dècada, i no els 2.234 que s’hi van destinar el 2017.
En l’àmbit ferroviari també fa falta planificar les inversions en funció de la demanda real i no de criteris polítics “com s’han fet massa vegades des que es va crear, per exemple en l’alta velocitat”, apunta Tomás Sancho.
Els aeroports també clamen amb urgència un increment de la inversió per adaptar-se a les demandes de futur. L’informe apunta que “per recuperar els nivells d’inversió anteriors a la privatització d’Aena cal una dècada amb una inversió anual de 2.000 milions”. El 2017 la inversió va arribar encara no a 445 euros. I és que, si bé aeroports com els de Madrid o Barcelona estan en el top ten europeu, cal aplicar criteris d’eficiència per avançar-se amb èxit al que ofereix l’evolució i l’impacte del turisme en aquestes infraestructures.
Els ports i el transport urbà són els sectors amb una necessitat més ajustada d’inversió, això és, 1.300 i 1.000 milions d’euros, respectivament, cada any de la pròxima dècada. El 2017 la inversió per actualitzar infraestructures portuàries va ser de 919 milions. L’informe assenyala que fa falta potenciar les zones logístiques terrestres, desenvolupar connexions ferroviàries eficients per incrementar la intermodalitat i apostar per una automatització més gran en algunes zones de terminals, tot i que el sector portuari és el que té més bona nota dels que s’han analitzat (6,9), entre altres coses per l’alta qualificació que obté pel que fa a seguretat i adaptació.
No només és possible corregir la situació sinó que hi ha consens en la solució. Tant els responsables de l’estudi com els representants empresarials i, fins i tot, els polítics ho tenen clar: cal un pacte d’Estat per a les infraestructures. I, a més, aquest pacte s’ha de sustentar en “la col·laboració publicoprivada”. El mateix ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha reconegut que aquest pacte d’Estat hauria d’establir les bases perquè la inversió en infraestructures bàsiques fos regida per criteris d’eficiència i estigués deslligada d’interessos polítics. “Cal evitar que cada ministre de Foment tinguem criteris polítics a l’hora de definir partides clau”, reconeix Ábalos.
Per aconseguir-ho, el president de la patronal de la construcció Seopan, Julián Nuñez, assegura que l’interès de les empreses està assegurat sempre que el retorn de la inversió compensi l’esforç.
INEFICIÈNCIES
L’aposta per l’alta velocitat ferroviària ha deixat en precari Rodalies
SOLUCIONS
Els experts reclamen un pacte d’Estat i col·laboració publicoprivada