La vida en tres terços
Antonio Delgado, president del Círculo Ecuestre
L’hi va dir el seu pare, Juan Antonio Delgado, que, a més de dirigir durant un quart de segle la Societat Anònima Cros, va ser president de Privat Bank, del Patronat de la Fundació Esade, del Cercle d’Economia i d’un munt d’entitats més: “Divideix la teva vida en tres terços i dedica el primer a la família; el segon, a la feina, i el tercer, a la societat”. I Antonio Delgado (Barcelona, 1977), professor de Dret Mercantil a Esade i director dels serveis jurídics de l’escola, s’ho va gravar al cervell i assegura que sempre mira de fer-li cas.
Fa dues setmanes, Delgado, que no ha amagat mai la seva inquietud per fer coses més enllà de l’àmbit estrictament professional, es va imposar en les eleccions per a la renovació de la junta de socis del Círculo Ecuestre, d’on ja va ser proclamat president. El club barceloní, amb 163 anys d’història, té prestigi i és una de les referències culturals, socials i empresarials de Barcelona, tot i que, com admet Delgado, per a alguna gent no deixa de ser un reducte ranci i carca on es reuneixen directius i professionals conservadors a xerrar i beure whisky. “Encara que aquesta és la imatge que tenen alguns, no es correspon amb la realitat”, continua Delgado, que afronta amb molta il·lusió el repte de transformar el club.
La seva nova junta, formada per directius joves i altres de bastant experimentats, ja s’ha posat en marxa. Delgado no vol fer una revolució, però sí canviar el Círculo, fer-lo més atractiu, modern i obert a la ciutat. Sense pressió. Per exemple, no hi ha cap obsessió per créixer –el club té al voltant de 1.500 socis, però va arribar als 1.800 fa anys–, sinó per millorar. “No tenim cap necessitat ni pla d’augmentar el nombre de socis, ni de fer campanyes de captació, ja que els comptes estan sanejats. La nostra idea és fer un gran club i, si ho és, vindrà més gent, atraurem joves i creixerem de manera natural”, afegeix.
Amb la mateixa filosofia d’anar a poc a poc, Delgado aborda algunes formalitats del club, com l’ús obligatori d’americana i corbata. “Tenim unes tradicions, però és veritat que moltes professions estan canviant i ja tenen molt generalitzats altres codis de vestimenta; nosaltres, en qualsevol cas, treballarem aquest tema i qualsevol altre amb els socis”, explica Delgado.
Aquesta prudència ha estat la manera d’actuar que ha tingut en la seva carrera, des que va començar a exercir com a advocat en empreses com ONO, CaixaBank i l’hospital Clínic de Barcelona, fins que va aparcar aquesta pràctica professional per dedicar-se a la docència. Els qui han tractat Delgado destaquen la seva capacitat per al diàleg –una cosa que també vol potenciar a l’Ecuestre, que vol que sigui fòrum de debat permanent– i la seva accessibilitat.
“Tinc el defecte que no sé dir que no, m’agrada la marxa”. A Esade, ja amb el doctorat i les seves classes de Mercantil, va anar assumint responsabilitats, dirigint programes o màsters o muntant del no-res, juntament amb altres professors i exalumnes, esdeveniments com l’Aptissimi, els premis als professionals i acadèmics del sector legal que ja són una tradició. “La veritat és que, després de llançar la idea, ens vam començar a moure i, així que Miquel Roca ens va donar el seu suport, va ser tot més fàcil”, recorda.
De l’Aptissimi, i de moltes altres experiències viscudes, conclou que es pot fer molt unint esforços. L’Ecuestre no serà una illa, un club tancat, un vedat tancat pels estranys, segons Delgado. “Farem coses amb qui comparteixi el nostre objectiu de sumar, aportar idees i contribuir amb propostes des de la societat civil, ja sigui el Cercle d’Economia, el Cercle del Liceu, Foment del Treball o tants més”, conclou.
El seu pare li va aconsellar repartir-se el temps a parts iguals entre la família, la feina i l’àmbit social