Un CDR detingut declara que Torra volia ocupar el Parlament
Els arrestats anomenaven ‘Gandalf ’ el president i ‘Lisa’ Puigdemont
Un dels CDR detinguts i en presó preventiva va declarar a l’Audiència Nacional que el president Quim Torra volia ocupar el Parlament com a resposta a la sentència. Va afegir que se’ls va demanar com es podien garantir en aquest cas les comunicacions entre Torra i l’expresident Carles Puigdemont, a qui es referien amb sobrenoms: Gandalf i Lisa, respectivament.
L’Equip de Resposta Tàctica, l’escissió dels CDR, estaven disposats a a fabricar bombes, actuar contres les institucions de l’Estat, fer caure els Mossos d’Esquadra o enviar paquets bomba a casernes de la Guàrdia Civil. Així és com se’ls descriu en el sumari obert per l’Audiència Nacional del qual va resultar la detenció de nou dels seus presumptes membres a finals del mes de setembre passat. Set d’ells continuen detinguts.
Aquest ampli informe de nou volums, el secret dels quals es va aixecar fa una setmana, analitza els plans de caràcter violent que segons la investigació volien emprendre els membres d’aquesta organització, considerada pel jutge Manuel García Castellón com a terrorista.
L’assalt al Parlament n’era un, i aquesta operació la Guàrdia Civil la vincula amb el president Quim Torra. Segons va confessar un dels detinguts, Ferran Jolis, en una declaració davant la policia, va ser el president qui va encarregar ocupar el Parlament per part dels CDR. Va explicar que l’encàrrec d’ocupar el Parlament després de la sentència del procés del Tribunal Suprem no venia del CDR sinó d’un “moviment burgès”. “Li van dir que venia de part de presidència i que la intenció era que Quim Torra [amb nom clau Gandalf] es quedés tancat a dins per al dia D. Volien garantir les comunicacions una setmana i que no hi havia límit de despeses”, recull l’acta davant l’institut armat i que consta en el sumari dels CDR de l’Audiència Nacional a què ha tingut accés La Vanguardia.
“Li van demanar consell sobre si seria viable o no”. El sumari afegeix que Jolis va donar consells en el sentit de com activar una xarxa “utilitzant establiments i restaurants propers mitjançant la usurpació de punts wifi”. També afegeix que el detingut va concretar en una altra part de la declaració que l’objectiu era “resistir una setmana al Parlament, que havien de comptar amb dos pisos francs, muntar antenes de llarga distància i que el pressupost seria d’uns 6.000 euros”.
Així mateix, “també va comunicar en respectives converses a la resta de components del seu ERT els detalls de l’encàrrec”, afegeix el sumari, i que és en comunicar a un altre dels membres detinguts, Guillem Xavier Duch, que li parlaven del “dia D”.
En una de les converses telefòniques intervingudes, un altre dels acusats, Jordi Ros, es pregunta el moment d’accedir a la Cambra catalana. També indica el sumari que parlen de “neutralitzar els Mossos d’Esquadra”.
Però, segons el sumari, aquest no era l’únic objectiu. En diversos informes de la Guàrdia Civil s’assenyala que la idea era dur a terme accions contra torres elèctriques tant de Catalunya com de Madrid i Saragossa; enviar paquets bomba a les casernes de la Guàrdia Civil o atacar els Mossos d’Esquadra per “fer-los caure, reduir-los i posarlos brides a tall de manilles”.
En les converses interceptades els integrants d’aquest grup també suggerien obrir les boques d’incendis dels bombers “per crear el caos” o portar a terme una acció a l’aeroport “amb característiques semblants a la de Hong Kong”.
Del sumari també se’n desprèn que per finançar les seves activitats comptaven amb la “guardiola antirepre”. A més, per aconseguir material explosiu comptaven amb empresaris i industrials, “persones que per la seva condició tenen accés, sense aixecar sospites, a l’adquisició de material com la parafina”. En una conversa entre un dels detinguts, Jordi Ros, i terceres persones al mes de maig, la Guàrdia Civil va tenir coneixement que pretenia adquirir 200 quilos d’aquest material.
El sumari també inclou un altre indici en aquest sentit. Es tracta d’un full mida quartilla intervinguda al mateix Ros amb diverses anotacions manuscrites en què es llegeix: “Esquema bomba”, seguit d’anotacions i un dibuix a les dues cares. L’indici es va obtenir durant l’escorcoll al domicili del carrer Romeu de Sabadell el 23 de setembre, el dia que van ser detinguts.
El text cita una altra conversa de Ros en què aquest insinua a la seva interlocutora que se n’haurà d’anar d’“excursió” i que no pot anar-se’n “sense motxilla”. D’aquest diàleg, la Guàrdia Civil interpreta que “estaria preparant la seva possible fugida a causa de les activitats il·lícites que desenvolupa” i, segons la Guàrdia Civil, necessitava diners per desenvolupar-les.
Respecte del finançament d’aquest grup, l’investigat i enviat a presó Ferran Jolis va explicar en el seu interrogatori davant la Guàrdia Civil el 24 de setembre després del seu arrest que obtenien els diners de la caixa de resistència, “venent samarretes, pins, etcètera”. A més, va indicar que els responsables de la tresoreria anaven rotant. En l’àmbit territorial es demanen diners als locals”.
El jutge va empresonar a finals de setembre set membres de l’ERT, una organització que segons les dades del sumari s’escindeix dels CDR i és considerada més professional, clandestina i amb la intenció de dur a terme actuacions violentes. La Guàrdia Civil tenia sospites que aquestes actuacions es desenvoluparien després de la sentència del procés, que es va fer pública el 14 d’octubre.
EL DIA DE LA SENTÈNCIA DE L’1-O
El president, segons la investigació, seria l’instigador de l’ocupació de la Cambra
VIOLÈNCIA
La Guàrdia Civil s’apodera de materials i plànols amb voluntat d’atemptar