48 hores lliures per a la plantilla del Barça tot i el baix rendiment
Valverde concedeix 48 hores lliures a la plantilla malgrat el seu baix rendiment
Sessió d’entrenament suau per als titulars (rondos i poc més) i un “ens veiem divendres a la tarda”. El tebi missatge que Ernesto Valverde va enviar al barcelonisme des de la sala de premsa just després d’empatar contra l’Slavia de Praga, relativitzant el mal resultat i el pitjor joc del seu equip, va tenir continuïtat ahir a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí. La preocupació de gran part de l’afició blaugrana davant l’evolució de la temporada, traduïda en els primers xiulets sentits al Camp Nou, pel que sembla no s’està interioritzant amb la mateixa intensitat ni pels jugadors ni pel seu cos tècnic.
Les peticions d’una reacció convincent per capgirar una campanya de corba decreixent, amb dos últims partits impropis del nivell que se li pressuposa a una plantilla d’altíssim prestigi i sous en correspondència, continuaran arribant sense que hi hagi entrenaments de rigor estakhanovista com a contraprestació. Els jugadors del Barça es van entrenar ahir al matí i no es retrobaran fins aquest divendres a la tarda a les 18.30 h, només un dia abans del partit de dissabte contra el Celta. Entre els dos entrenaments transcorreran més de 48 hores. Valverde opta per donar descans.
Els professionals solen justificar la rebaixa puntual de treball físic com a pertinent oxigenació psicològica de jugadors exposats a molta pressió. La mesura seria comprensible si no fos perquè som al mes de novembre i perquè aquesta plantilla no s’ha guanyat fama precisament d’infatigable. Però, més enllà d’entrenar més o menys les cames entre setmana, es troba a faltar un increment de la feina tàctica especialment aquesta temporada, ja que les senyes d’identitat de l’equip de Valverde, sobretot en la seva primera temporada (gran solidesa defensiva, línies juntes i pressió sense pilota executada amb regularitat), es van difuminant a alta velocitat. Malgrat el liderat a la Lliga i a la Champions, argument exposat amb la boca cada vegada més petita pels al·ludits, el Barça sembla estar encara jugant a Liverpool, moix, desorientat i sense capacitat de reacció. Desfilen els rivals i, guanyin o perdin, sempre fan la sensació de tenir una idea de joc que l’onze blaugrana, molt més llarg (distància entre el central i el punta) que ample, ha perdut. Res que no es pugui resoldre revisant vídeos, corregint els futbolistes amb exercicis pràctics, xerrant de futbol... Entrenant-se, en definitiva. És possible, però, que hi hagi jugadors de la plantilla que sentin que ja ho han guanyat tot, que ja ho saben tot. Potser aquest és el problema.
Valverde està sol com un mussol. Des que el president Josep Maria Bartomeu va ratificar l’entrenador l’estiu passat en una decisió impopular, han anat caient figures de pes a l’organigrama esportiu. Va ser destituït el mànager general
Pep Segura (i continua sense recanvi després del no de Carles Puyol) i va dimitir el vicepresident esportiu Jordi Mestre, de manera que, malgrat que la situació del primer equip comença a ser alarmant, escasseja el debat intern o les ajudes necessàries a l’entrenador per reforçar la seva autoritat davant els seus futbolistes. Ningú ja no entra al vestidor sense permís. És terreny vedat.
La situació del primer equip preocupa relativament a la sala de juntes. La figura d’Ernesto Valverde i el seu escrutini depenen gairebé exclusivament de Josep Maria Bartomeu, que se la va jugar amb ell i per tant es resistirà a una destitució tret que el panorama s’ennegreixi definitivament. Éric Abidal, secretari tècnic, està més atent a la confecció de futures plantilles que a ordenar o disciplinar la present.
Mentrestant, la directiva espera que les coses se solucionin soles, com ha passat abans en altres ocasions. Les energies dels seus membres van aquests dies en una altra direcció. Retirat Jordi Cardoner de la lluitasuccessòriapelpoder,dosifins a tres directius pretenen guanyar-la. Aquesta és la seva principal guerra i no l’equip de futbol ara mateix.
L’entrenador està sol davant els jugadors, no hi ha cobertura aèria ni directrius per canviar de rumb
El debat intern de la junta sobre l’equip escasseja; les energies ara se centren en la successió del president